simplificator-babel 0.0.4 → 0.1.0

data/lib/data/udhr_txt/udhr_cat.txt

@@ -1,220 +0,0 @@
-Universal Declaration of Human Rights - Catalan-Valencian-Balear
-© 1996 – 2009 The Office of the High Commissioner for Human Rights
-This plain text version prepared by the “UDHR in Unicode”
-project, http://www.unicode.org/udhr.
----
-
-
-      Adoptada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948
-   Declaració Universal de Drets Humans
-      PREÀMBUL
-      Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,
-      Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s’ha proclamat com l’aspiració més elevada de tothom l’adveniment d’un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d’expressió i de creença,
-      Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel·lió contra la tirania i l’opressió,
-      Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,
-      Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d’homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d’una llibertat més àmplia,
-      Considerant que els Estats membres s’han compromès a assegurar, en cooperació amb l’Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,
-      Considerant que una concepció comuna d’aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d’aquest compromís,
-      L’Assemblea General
-      Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l’ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant l’ensenyament i l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.
-   
-      Article 1
-      Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
-   
-      Article 2
-      Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.
-      A més, no es farà cap distinció basada en l’estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
-   
-      Article 3
-      Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
-   
-      Article 4
-      Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.
-   
-      Article 5
-      Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
-   
-      Article 6
-      Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
-   
-      Article 7
-      Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
-   
-      Article 8
-      Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l’empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.
-   
-      Article 9
-      Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.
-   
-      Article 10
-      Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l’examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.
-   
-      Article 11
-      
-         
-            Tots els acusats d’un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
-         
-         
-            Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s’imposarà cap pena superior a l’aplicable en el moment de cometre el delicte.
-         
-      
-   
-      Article 12
-      Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d’atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.
-   
-      Article 13
-      
-         
-            Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
-         
-         
-            Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
-         
-      
-   
-      Article 14
-      
-         
-            En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n.
-         
-         
-            Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.
-         
-      
-   
-      Article 15
-      
-         
-            Tota persona té dret a una nacionalitat.
-         
-         
-            Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.
-         
-      
-   
-      Article 16
-      
-         
-            Els homes i les dones, a partir de l’edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.
-         
-         
-            Només es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
-         
-         
-            La família és l’element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat.
-         
-      
-   
-      Article 17
-      
-         
-            Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva.
-         
-         
-            Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.
-         
-      
-   
-      Article 18
-      Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança.
-   
-      Article 19
-      Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.
-   
-      Article 20
-      
-         
-            Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques.
-         
-         
-            Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.
-         
-      
-   
-      Article 21
-      
-         
-            Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.
-         
-         
-            Tota persona té dret, en condicions d’igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.
-         
-         
-            La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.
-         
-      
-   
-      Article 22
-      Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l’esforç nacional i la cooperació internacional, segons l’organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
-   
-      Article 23
-      
-         
-            Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l’atur.
-         
-         
-            Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.
-         
-         
-            Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
-         
-         
-            Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s’hi.
-         
-      
-   
-      Article 24
-      Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
-   
-      Article 25
-      
-         
-            Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
-         
-         
-            La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d’un matrimoni o fora d’un matrimoni, gaudeixen d’igual protecció social.
-         
-      
-   
-      Article 26
-      
-         
-            Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.
-         
-         
-            L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
-         
-         
-            El pare i la mare tenen dret preferent d’escollir la mena d’educació que serà donada als seus fills.
-         
-      
-   
-      Article 27
-      
-         
-            Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
-         
-         
-            Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.
-         
-      
-   
-      Article 28
-      Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.
-   
-      Article 29
-      
-         
-            Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.
-         
-         
-            En l’exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d’assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l’ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
-         
-         
-            Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.
-         
-      
-   
-      Article 30
-      Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s’hi enuncien.
-   

data/lib/data/udhr_txt/udhr_cbr.txt

@@ -1,219 +0,0 @@
-Universal Declaration of Human Rights - Cashibo-Cacataibo
-© 1996 – 2009 The Office of the High Commissioner for Human Rights
-This plain text version prepared by the “UDHR in Unicode”
-project, http://www.unicode.org/udhr.
----
-
-A ÑUCAMA SINANXUN CA AXA ANU TIMËCË UNICAMAN ËSAQUIN CAXA:
-      A PAIN SINANCË BANA
-      CAMAXUNBI CA 'UNANIA: Camabi uni ca bëtsibë sënën 'icë quixun camaxunbi 'unancë 'aish ca camabi uni, uni itsin racueocema 'janan cëmei ami mananquin 'atimocëna 'aish chúamarua bucuti 'icën.
-      CAMAXUNBI CA 'UNANIA: Camabi uni ca bëtsibë sënën 'icë quixun sinanti 'ainbi ca an usaquin sinancëma unicaman an sinancëx a meu 'icë uni 'aisamaira tëmëramianan paë tanmiquin 'atimoia, uni raíri usoquin uni 'ati ca 'aisama 'icë quicëbëtanbi. Usaquin bëtsi uní 'ati cuëënima ca camabi uni ësai iti 'icën: añu ñu ñui cara banaia a cupí ubíocëma ití, 'ianan añu ñu cara sinania a cupí ubíocëma 'iti, 'ianan añu cara pisa tania pianan ain cuëëncë ñu bianan uinu cara 'isa tania anu 'iabi ca bëtsi uní unin racuëotima icën.
-      CAMAXUNBI CA 'UNANIA: Gobiernocaman uni upitax bucunun quixun bana mëniocëma 'ain tëmëraquin ca unicaman masá nuituquin ain 'apumibí nishi 'acananti sinanti 'icën.
-      CAMAXUNBI CA 'UNANIA: Camabi netenu 'icë unicama ubíocëma 'aish chúamarua 'inun ca camabi nëtënu 'icë gobiernobë ain unicamaribi bëtsi gobierno 'imainun ain unicamabë nishananima upí iti 'icën.
-      CAMAXUNBI CA 'UNANIA: Gobiernocaman xucëx timëcë unicaman ca upíma ñu 'acëma 'aish ca camabi uni bëtsibë sënën 'aish ubionancëma upiti ití icë quixun sinanquin camabi uni usai 'inun 'aquinú camaxbi 'iásamaira oi upiti bucunun.
-      CAMAXUNBI CA 'UNANIA: Gobiernocamanribi ca caxa, camabi 'apun anëcë unicaman sinancësaribi oquin cananuna nunribi sinanin. Usaxun cananuna atubëtan atún sinancësabi oi nun nëtënu 'icë unicama 'atima ñu 'acëma 'aish upiti bucunun 'aquinti 'ain.
-      CAMAXUNBI CA 'UNANIA: Camabi unicama ubíocëma upiti bucunun ca camaxunbi pain ënë banacama unanquin sinanti 'icën.
-      Gobiernocaman xucëx timëcë unicaman ca ësaquin caxa:
-      A ÑUCAMA SINANXUN CA AXA ANU TIMËCË UNICAMAN ËSAQUIN CAXA:
-      Camabi nëtënu 'icë unicaman: ësai 'iti 'aish ca camabi uni upiti bucutí ice quixun sinanquin ca ënë quiricanua ñuicë banacama manutimoquin sinánan an ënë bana 'unancëma unicamanribi upí oquin 'unánun 'unanmití 'icën. Camabi gobiernonën ca ain nëtënu icë unicaman ënë banacama upí oquin 'unánun 'aquinti 'icën. Camabi nëtënu 'icë unicaman ënë banacama upí oquin 'unánun ca gobiernocama bëtsi gobiernobë 'aquiananti 'icën.
-   
-      1.
-      Ui uni cara 'iti icë axbi ca bëtsi unibë gobiernonën iscëx sënën ití icën. Ui cara ain tita ain papa 'iaxa quixun sinanquinma ca gobiernonën sinancëx ax bëtsibë sënën 'icën. Camaxunbi ca sinanti 'unanin. Camaxunbi ca añu ñu ati cara asábi 'icën, añu ñu 'ati cara 'aisama 'icë quixun 'unanti 'icën. Usa 'ain ca camaxbi ain xucënbë 'icësaribiti nuiananti 'icën.
-   
-      2.
-      Uinu 'icë ëmanu 'icë uni cara ax 'icë, ui unin aintsi cara ax 'icë, ax cara xanu 'icë, ax cara nucë bënë 'icë, uisa banan cara banaia. Nucën Papa Diosmi cara sinania, ami sinanima añu ñubi rabi cara sinania, ui unicamax cara 'apu 'iti ice quixun sinania, añu ñu cara sinania, uisai cara ain papa ain tita 'ia, ñuñu cara ax 'icë, ñuñuma cara, usa ñucama sinanquinma ca gobiernonën camabi uni ñu 'atima 'acëma 'aish ca bëtsi unibë sënën icë quixun sinanti 'icën.
-      Uisa cara ain nete icë, a nëtë cupí ca uni 'atimocë 'itima 'icën.
-   
-      3.
-      Ui unibi ca bëtsi unin bamamiti sinantima 'icën. Ca chiquítimoi sipuacë 'itima 'icën. Ca 'atimocë 'itima 'icën.
-   
-      4.
-      Uinu 'icë unixbi ca chiquitimoquin marucë 'itima 'icën. Uni chiquitimoquin maruxun 'ibuati 'aíma ití 'icën.
-   
-      5.
-      Uinu ice unibi ca 'aisamaira oquin uni itsin paë tanmitima 'icën. Bëtsi uni ami nishquin paë tanmiquin 'atimocë a ca 'itima 'icën. Ñuina 'acësa oquin 'atimocë ca uni 'itima 'icën.
-   
-      6.
-      Uinu 'icë uníxa uinu cara 'ia a ca anu 'icë gobiernonën uni itsi 'acësaribi oquin sinanti 'icën, ax bëtsi unisaribi 'icë cupí.
-   
-      7.
-      Uinu ice unibi, ami uni itsin upima sinanquin paránan 'atimonunma ca gobiernonën 'aquintí 'icën. Enë banacama sinanquinma ain cuëëncës a oquin unin uní itsi atimoi ami 'ësënanunma ca gobiernonën bërúati 'icën.
-   
-      8.
-      Uni ñu 'atima 'acëma 'icëbi uni itsin 'atimocë 'ixun ca a unin an uni bana mënioxuncë 'apu cati 'icën. Cacëxun ca mëniotí 'icën, gobiernonën cacësabi oquin.
-   
-      9.
-      Uinu 'icë unixbi ca añubi 'uchacëma 'icëbi bëtsi uni ain cuëëncësa oquin sipuacë 'itima 'icën. Sipunu 'icë ca anubi 'inun ëntima 'icën. Ain menua ca bëtsi menu cuantanun xutima 'icën.
-   
-      10.
-      Unin uisa ñu 'acë 'icëa bëtsi uni a 'aisamonun quixun ami mananquin cacëxun ca an bana mëniocë 'apun bëtsi uni manancë a unin banaribi asërabí cara usa 'icë quixun 'unantí 'icën, uni raírinënribi ismainun. Upí oquin istancëxuinshi ca cati 'icën, uisa cara a uní otí ice quixun, gobiernonën ain quiricanu mëníosabi oquin.
-   
-      11.
-      
-         
-            Uinu 'icë uni cara uni itsin ami manania, a ca an bana mëniocë 'apun pain upí oquin sinantí 'icën, sapi ca ñu 'atima 'acëma 'icë quixun. Gobiernonën cacësabi oquin pain ca isti 'icën uisa ñucama cara 'axa quixun. Uni rairinën ismainun ca axa ami manancë unicaman bana cuanan amia manancancë a unin banaribi cuanan an a uni unancë unin banaribi cuatí 'icën. Cuaxuinshi ca asérabi uisa cara a uni 'iaxa quixun upí oquin 'unantí 'icën.
-         
-         
-            Uisai cara gobiernonën bana quia usoquinshi ca an bana menioce 'apun a 'uchacë uni asérabi ain ñu 'atima 'acë istancëxun uisa cara otí ice usoquin 'atí 'icën. Anun a ñu 'aisama 'acë nëtë ain fecha isquin ca an bana mëniocë 'apun a fecha gobierno quicë bana bëtisoima a bana quicësabi oquinshi axa 'uchacë uní atí icën.
-         
-      
-   
-      12.
-      Uinu 'icë uninbi ca ain cuëëncësa oquinshi bëtsi uni 'imainun ain xanu 'imainun ain bëchicë ubiotima 'icën, ain xubunu ca atsintima 'icën, ain quirica bëtsi unin bëmicë 'imainun quirica an buanmicë ca rairinën bitima 'icën. Usa 'ain ca uinu ice unixbi, a unix ca 'aisama icë quixun uni rairi sinanmi 'atimati banatima 'icën. Usai banacëbëtanbi an bana menioce apun gobiernonën cacësabi oquin meniotí 'icën.
-   
-      13.
-      
-         
-            Uinu cara uni cuainsa tania, anu ca cuanti 'icën; ain nëtënu 'aisch uinu cara tsotisa tania ca uni anu tsoti 'icën.
-         
-         
-            Ui unix cara ain nëtënuax nëtë itsinu cuainsa tania ax ca cuanti 'icën. Amanu 'itancëx ain nëtënu utëcëinsa tani ca uti 'icën.
-         
-      
-   
-      14.
-      
-         
-            Uix cara ain nëtënuxun bëtsi bëtsi ocë 'ia ax ca tëmëranuxma bëtsi nëtënu cuainsa tani cuanti 'icën.
-         
-         
-            Ain ñu 'atima 'acë cupí gobiernonën mënioquin 'atimocë usa uni ca ain nëtënuax tëmërati rabanan bëtsi nëtënu cuantima 'icën.
-         
-      
-   
-      15.
-      
-         
-            Camabi uni ca ain netenu ití icën.
-         
-         
-            Enë nëtë minan 'aishbi ca minanma 'iti 'icë quixun ca unin bëtsi uni catima 'icën. Bëtsi nëtënu 'isa tanquin ca unin usai 'inuxun gobiernobëtan mëniotí 'icën.
-         
-      
-   
-      16.
-      
-         
-            Bëtsi bëtsi unix ca quia: Uni canice ixunbi ca bëtsi netenu icë xanu bitima 'icën, ca bëtsi banan banacë xanu bitima 'icën, ca an rabicë dios rabicëma xanu bitima 'icën. Usa unix quicësai ca 'itima 'icën. Unin usa xanu canicë 'icë bisa tanquin ca bití 'icën, a xanu cuëëncëbëtan. Atux 'isa tani ca bëchicëñu 'ití 'icën. Gobiernonën iscëx ca a uni ain xanubë sënën 'icën, xënibua 'ainbi.
-         
-         
-            Nucë bënë cuëënquinshi ca xanu biti 'icën, a anúribi cuëënia ca bití 'icën.
-         
-         
-            Tuácama ain tita ain papabë 'aquiananti ca asábi 'icën. Usai upiti bucunun ca camabi unin sinantí 'icën. 'Apunribi ca usai 'inun sinanxunquin 'aquintí 'icën.
-         
-      
-   
-      17.
-      
-         
-            Uni meñu 'isa tania ca uni itsin meñu 'inun ënti 'icën. Xuburibi 'imainun añu ñuñu cara uni 'isa tania ca uni itsin a ñuñu 'inun ënti 'icën. 'Aisa tanquin uni rairibëtan mëníotancex ca a ñu ainainshima, rairinanribi 'iti 'icën.
-         
-         
-            Unin ca ain cuëëncësa oquinshi bëtsi unin ñu bitima 'icën.
-         
-      
-   
-      18.
-      Camabi unin ca ain cuëëncësa oquin sinanti 'icën; uni rairinën ubiócëma ca 'ití 'icën. Uisoquin cara ain dios rabitisa tania usoquin ca 'ati 'icën. Usaquin sinanxunbi ca amiribishi 'aisa tanquin sinantécentí 'icën; uni rairinén ubíocéma ca 'ití 'icën. En rabicë diosan iscëx ca bëtsi bëtsi ñu 'ati 'aisama 'icë quixun sinancë uni ca bëtsi unin a ain cuëëncësabi oquin 'anun ënti 'icën. Usa ain ca ain diosmi catamëisa tania bëtsi unin a 'axunma 'anun catima 'icën. An rabicë dios ca anbi rabití 'icën. 'Aisa tani ca uni rairibë timëquin abëtan rabiti 'icën. Rabiquin ca 'aisa tanquin rairi uniribi ain dios ñuiquin 'unanmití 'icën.
-   
-      19.
-      Camabi unin ca ain cuëëncësa oquin sinanti 'icën. Ca ubíocëma 'iti icën. Ca bëtsi unin cacë bana 'aisa tanquin sinanti 'icën. Bëtsi nëtënu 'icë unibëribi ca 'unanmiananti 'icën. Usai 'i ca ubíocëma iti 'icën. Usaribi oi ca ain sinancë ñu ñui banatisa tani banati 'icën; ca ubíocëma 'iti 'icën.
-   
-      20.
-      
-         
-            Uni rairibë tim¿tisa tani ca uni upí oquiinschi sinanx timetí 'icën.
-         
-         
-            Uinu 'icë uninbi ca bëtsi unin abëtan ñu 'aisama tania ubioxun ñu 'amitima 'icën.
-         
-      
-   
-      21.
-      
-         
-            Camabi unin ca libreta electoralñu 'ixun ain cuëëncësa oquin 'apu caisquin votación 'atí 'icën.
-         
-         
-            Gobiernonën ain nëtënu 'icë unicama 'aquinun mëniocë ñucama ca camabi uninan 'icën. Ca esa 'icën: Bai cha anun ca carrocama 'imainun unicama cuainsa tani cuanti 'icën. Anun quirica buanmiti correo anun ca unin 'aisa tanquin ain quirica buanmiti 'icën. Usai ca 'iti 'icën.
-         
-         
-            Uisa gobierno cara a nëtënu 'icë unicama cuëënia, usa ca ain gobierno 'iti 'icën. Uisa gobierno cara a unicama cuëënia 'unánun ca libreta electoralñu 'icë unicaman quiricanu cuënëoquin uicama cara ain 'apu 'iti cuëënia quixun 'unánun 'ati 'icën. Camabi uni ain sinancësabi oquin ca uix 'apu 'iti cara cuëënia, ain anë quiricanu cueneotí icën. Cuënëocë ca uni itsin 'unantima 'icën, anbi cuënëocë ca ití 'icën. Camabi uni ca bëtsibë sënën 'icën. Usa 'aish ca camabi uni gobierno quicësabi ol libreta electoralñu 'iti 'icën.
-         
-      
-   
-      22.
-      An ñu 'atima 'acëma 'aish ca uinu 'icë unixbi rabinima bëtsi uni 'icësai ñu meetinu ianan uni rairibë nuianancë 'ianan ain rairinën ñu 'acë 'icësaribi oi 'isa tani iti 'icën. Uní usai 'icëma 'aish tëmërala ca uni itsin 'aquinti 'icën, ain 'apunribi mëniocësabi oi ca 'aquince ití icën. Uni ain nëtënuax cara uisa ñu cara 'icëbë tënmëria ca bëtsi nëtënu 'icë gobiernonënribi 'aquinsa tanquin 'aquinti 'icën.
-   
-      23.
-      
-         
-            Camabi unin ñu mëëtisa tanquin ca ñu meetí 'icën. Añu ñu mëëti cara 'aisa tania a ñu mëëti mëraquin ca 'ati 'icën. An ñu mëëmicë unin ca ain uni 'atimotima 'icën. Ñu mëeti 'alma 'ain ca 'apun ñu mëëti mëranun 'aquintí 'icën.
-         
-         
-            Ui uni cara, uisa cara ain bana 'icë, camabi uni ca sënen 'icën. Usa 'ixun ca upí oquin ñu meece 'ixun bëtsi unin 'acësaribi oquin ain cupí biti 'icën.
-         
-         
-            Ui unin bëtsi uni ñu mëëxuncë 'ixun ca ain cupí biti 'icën, a 'imainun ain xanu 'imainun ain bëcicëcama upiti bucunun. Ain cupí 'itsamashi bicë 'aish 'aquinsa 'icë ca apun anun a 'aquinti mëníoti 'icën.
-         
-         
-            An ñu mëëcë uni raíri unibë timëquin bëtsibë bëtsibë aquiananisa tanquin, ulsoquin cara ain ñu mëëti 'ati 'icë quixun sinánan uisa cara ain ñu meetí icë quixun acama sinánux timëtia ca uni itsin usaquin anun enti icën.
-         
-      
-   
-      24.
-      Camaxbi ñu mëëtancëx tantiti ca asábi 'icën. 'Uráinra tantiquinma ñu mëëtancëx ca tantití 'icën. Anun tantiti nëtë gobiernonën mënlocësabi oquin ca unin ñu mëëquinmabi ain cupí biti 'icën.
-   
-      25.
-      
-         
-            Camabi uni 'imainun ain xanu 'imainun ain bëchicëcama ësai 'iti ca asábi ''icën: 'insincëma chuámarua, pitiñu, chupañu, anu itinu, insincë 'aish roñu 'iti. Uni ain ñu meetí 'alma, uni insince, uni bëtsicë, xanu casunamëcë, uni xëni acama anun upiti 'iti 'alma 'ain, ain aintsin 'aquiniama ca a 'aquinti 'apun mëniotí 'icën.
-         
-         
-            Tuáñu xanucama 'imainun tuácamaribí upití inun ca 'aquincë ití icën. Bëtsi tuácama 'icësaribitia 'inun ca unin xanumi sëcë' ocë tuácama bërúance ití icën.
-         
-      
-   
-      26.
-      
-         
-            Camabi tuá ca escuelanu atsintisa tani atsinti 'icën. Cuploquinma ca primaria 'ati pain atsinti 'icën. Camabi tuáratsu ca escuelanu cuanti 'icën. Ui unicama cara escuela tëcnica anu atsintisa tania ca anu cuanti 'icën, apun mëníosabi oi. Secundaria cëñutancëxun bëtsi ñuribi unantisa tani ca bëtsi escuelanuribi atsinti 'icën, ain nota asábi ain.
-         
-         
-            Escuelanuxun ca quiricanu cuënëocë ñuishi 'unanmicëma 'iti 'icën. Anuxun ca alumnocama bëtsi ñu 'atiribi 'unanmicë ití 'icën, 'imainun ca upí oquian alumnonën sinanti aribi 'unanmicë 'iti 'icën. Bëtsi menu 'icë unicama 'imainun bëtsi banan banacë unicama 'imainun Nucën Papa Diosmi sinancë unicama 'imainun ami sinancëma unicama, camabi nusaribi uni 'aish unibë nuibananti ca 'unanmicë 'iti 'icën. Usaquin sinanmicëx ca gobiernocaman xucë unicama timëxun cuëëncësabi oi unicama bëtsibë nishanani 'acananti 'aima ití icën.
-         
-         
-            Bëtsi unin cacësamaira oquin ca ain titabëtan ain papan cati 'icën, uisa escuelanuxuinra cara ain bëchicënën ñu 'unanti ice quixun.
-         
-      
-   
-      27.
-      
-         
-            A ëmanu 'icë unicaman 'acësa oquin ca anu 'icë uni rairinën 'aisa tanquin usaribi oquin 'ati 'icën. A ëmanu 'icë unicaman sinancësa oquin ca anu 'icë uni rairinën 'aisa tanquin usaribi oquin sinanti 'icën, camaxunbi ñu 'ati upí oquin 'unánan upiti bucunun.
-         
-         
-            An ñu 'acë uní 'imainun an ñu cuënëocë uni anpan 'acë 'ain ca bëtsi unix, en 'acë ca quiax quitima 'icën. Usai bëtsi unix quiti rabanan ca an ñu 'acë unin 'aisa tanquin an 'acë ñu a 'apu 'unanmiti 'icën.
-         
-      
-   
-      28.
-      Enë quiricacama quicësabi oi camabi uni uni itsin ublocëma upiti bucuti 'inun ca camabi nëtënu icë unin ain aintsi 'aquinti 'icën.
-   
-      29.
-      
-         
-            Camabi únin ca ain ëmanu 'icë unicama 'imainun a 'urama 'icë ain caibucama 'aquianan atubëtan ain ëma 'imainun mecama upí imití icën. Usaquin 'ai cuni ca unix masá sinancëma 'aish upiti 'ití 'icën.
-         
-         
-            Unix ublocë 'aish upiti bucucëma 'imainun unin ñu 'atima 'aquin uni itsiribi ñu 'atima 'amiti 'imainun bëtsi bëtsi ñu sinanquin uni raíri tsuáquirumiti usai 'iti rabanan ca gobiernonën ain unicaman cuati bana mëníoia. Usa oquin mënlocë banacama ca ain unicaman cuati 'icën.
-         
-         
-            Gobiernocaman xucëx tim¿cë unicaman upí oquin sinanquin ca ënë banacama cuënëoxa. Usaribi oquin ca camabi unin ënë bana isquin, usaquin sinanquin 'acë ca enex ice quixun upí oquin sinanti 'icën. An 'acë unicaman sinancë bana ca bëtsiotima 'icën.
-         
-      
-   
-      30.
-      Enë banacama bëtsioquin ca uinu 'icë uninbi uni raíricama upiti bucunun quixun sinanquinma, 'ëx cuëëncësa oquin 'anun ca a bana quia quixun sinantima 'icën. Uni raíri bëtsi unibë timëcëcama 'imainun gobiernonu ice apucamanribi ca usa oquin sinantima icën.
-   

data/lib/data/udhr_txt/udhr_cbs.txt

@@ -1,153 +0,0 @@
-Universal Declaration of Human Rights - Cashinahua
-© 1996 – 2009 The Office of the High Commissioner for Human Rights
-This plain text version prepared by the “UDHR in Unicode”
-project, http://www.unicode.org/udhr.
----
-
-JAVADA JUNIBUN MAl DASIBÍ AUN AKAIBUN, JATU NEMATIDUBUMAKI
-    10 de diciembre de 1948 anu, xanen ibu ichapa ichaxun, na jancha kenenibuki. Xanen ibu tibin javen nabu jau yuinunven, na janchadan.
-  
-    Preambulo
-
-    Ainbu inun juni yudakuinki, yuinakamadan. Jabiaskadi xinain, pepanametidubuki, detenamemadan. Jaska xinanma, sinatakin, yuda betsa chakabu va, nuitapamisbuki. Ikunkin, yuikin, xinain, xinan pepamisbuki, dateamadan.
-    Detenamekatsi ikama, xanen ibubun jancha pepa jau chibanunbunven. Javen nabu jivea pepa uinmatidubuki. Dasibi jau medabenamenunbunven, jaibunameidan.
-    Yudabu dasibi pepa xinain, juni inun ainbu jau dua vanunbunven, jabiaskadi vakinan. Yuda dasibi pe jivenunbunan. Jaska xinankin, xanen ibun javen nabu pepa vakatsi imiski.
-    Jaskaven taexun, yuda dasibibun unayan, xanen ibubu ichapa ichaxun, na jancha kenenibuki.
-  
-    Artículo 1
-    Yudabu dasibi jabiaskadi akin, xinantidubuki. Javen taea jau jaibunamenunbunven.
-  
-    Artículo 2
-    Na jancha dasibibun atidubuki, yuda mexupabu, yuda taxipabu, yuda juxupabu jusia, jancha betsa betsapabu, ikuain betsa betsapabu, baiyabu, baiumabu, jene betsa betsapaven jiveabu, bekex betsa betsapaven jiveabu, na dasibi jau duanamenunbunven, jabiaskadi vaidan.
-  
-    Artículo 3
-    Dasibi unanuma maniabun, juni betsa betsapan jau nemayamanunbunven.
-  
-    Artículo 4
-    Tsumavakin, dayamakin, java inamadan, chakabuki. Jau nemanunbunven.
-  
-    Artículo 5
-    Ichakanika chakabuki. Jau nemanunbunven.
-  
-    Artículo 6
-    Gobierno xanen ibubun yudabu dasibi jau dua vanunbunven, jabiaskadidan, javen jaibu bestimadan.
-  
-    Artículo 7
-    Xanen ibu bexmastun jancha pepa chibanma, yudabu ichaka vaya, javen xanen ibun jau pevanunven.
-  
-    Artículo 8
-    Ichaka vaken, gobierno xanen ibubun jau medabe vanunbunven, dau vakinan.
-  
-    Artículo 9
-    Chakabu xinankin, guardiabun achixun, jau bichiyamanunbunven. Jakia pe xinankin, atiduki. Jabiaskadi achixun, mae betsanu jau nichinyamanunbunven.
-  
-    Artículo 10
-    Yuda betsan yuikin -Ja juni chakabuki -ivanan, kupimakatsi ika, gobierno xanen ibubun javen xinan pepa, ninkakin, ¿Jadatu pemen? akin, yukabaunkin, jau katununbunven, unankinan.
-  
-    Artículo 11
-    Ja dukun juni pepa xanen ibun jau uinunven. Xinanxun javen chakabu uinkin -Juni chakabuki -ixun, xinantiduki. -En peki -ixun, uinmakatsi ika, xanen ibun ja juní jau medabe vanunven.
-  
-    Artículo 12
-    Juni betsa jiveabu ichaka vatimaki. Unanma, juni betsa kidi chakabu yuitimaki. Unanma, juni betsa kidi chakabu vaken, xanen ibun jau nemanunven, medabe vakinan.
-  
-    Artículo 13
-    Janida jivekatsi iki, itiduki. Javen mae jenebaini, katiduki. Xinan ana jukatsi iki, jutiduki.
-  
-    Artículo 14
-    Javen mae anu ichaka vaya, mae betsa anu ka, janu unanuma jívetiduki.
-  
-    Artículo 15
-    Dasibi mae jayabuki. Chakabu jayamaken, xanen ibun nichintidumaki.
-  
-    Artículo 16
-    
-      
-	Junin ainbu eva ain vantiduki. Ainbun juni eva bene vatiduki. Ja dabe jabiaskadi itiduki.
-      
-      
-	Ja dabe bechipainamei, beneyamiski. Bechipaiamaken, bimatimaki.
-      
-      
-	Javen nabubes jivea, peki. Javen nabuuma, unanuma jivetidubumaki. Javen nabu xanen ibun jau mekenunven.
-      
-    
-  
-    Artículo 17
-    Dasibi bai jayatidubuki. Pakamaxun, gobierno jatu mebintidumaki.
-  
-    Artículo 18
-    Javada ikuankin, yuikin, yusinkin, ken vankin, juni betsa ichaka vama, itidubuki. Jau nemayamanunbunven.
-  
-    Artículo 19
-    Dasibi xinankin, javada xinankin, juni betsa ichaka vama, yuitidubuki. Xanen ibubun jau nemayamanunbunven.
-  
-    Artículo 20
-    Ikatsi iki, dasibi ichatidubuki. Ikatsi ikamaken, jatu icha vayamanunbunven.
-  
-    Artículo 21
-    Mae tibi anu, dasibibun javen xanen ibu jau kabenunbunven. Xanen ibubun yuda tibi jau medabe vanunbunven, jabiaskadi vakinan.
-  
-    Artículo 22
-    Juni yusinan inun juni dauya inankin, padanaibu nemakin, xanen ibubun yuda tibi jau medabe vanunbunven. Jaskaven taea unanuma dasibi evatidubuki.
-  
-    Artículo 23
-    
-      
-	Dasibi jau dayanunbunven. Javada dayakatsi iki, itidubuki. Daya jayamaken, xanen ibu akin, dayamatidubuki.'
-      
-      
-	Juni dabe jabias dayaken, jabiaskadi jau pakanunven, padanmadan.
-      
-      
-	Javada bikatsi ikin, bia, javen daya pei ikamaken, chakabuki. Xanen ibubun jau medabe vanunbunven.
-      
-      
-	Akatsi ikin, Cooperativo icha vatidubuki.
-      
-    
-  
-    Artículo 24
-    Dasibi beyustidubuki, dayabestimadan.
-  
-    Artículo 25
-    
-      
-	Piti inun, tadi inun, jive inun, dau inun, yusinanan, dasibi bikatsi ikaibun, jayamaken, xanen ibubun jau medabe vanunbunven.
-      
-      
-	Ainbu bakeya xanen ibubun pepa vakin, jau medabe vanunbunven.
-      
-    
-  
-    Artículo 26
-    Dasibi escuelanu butidubuki. Bakemixtibu escuelanu jau bununbunven, pakamadan. Dasibitun kene pe jaida vai, escuela anua evatiduki. Keneama, ana escuelanu jikitidubumaki. Juni betsa dua vakín, escuelanu jau tapinunbunven jaibu keskaidan.
-  
-    Artículo 27
-    
-      
-	Javen nabu ichaya, dasibi ichatidubuki. Juni bestichai nematidubumaki.
-      
-      
-	Javada junin akin, javen pepa javenaki. Juni betsan jau yumetsuyamanunven.
-      
-    
-  
-    Artículo 28
-    Jaska na jancha yuia, janida unanuma jivekin, dasibi bikatsis ikikiki.
-  
-    Artículo 29
-    
-      
-	Dasibi javen mae jau dayaxununbunven.
-      
-      
-	Javada akin, juni betsa jau ichaka vayamanunbunven.
-      
-      
-	Xanen ibubu ichaxun, yuiniken, ninkaxun, chakabu jau vayamanunbunven.
-      
-    
-  
-    Artículo 30
-    Na jancha ninkaxun -En ichaka vatiduki -ivanan jau xinanyamanunbunven.
-