scylla 0.8.0 → 0.8.29

data/source_texts/catalan.txt

@@ -1,413 +1,435 @@
-             guionatge. (En fase de preparació).
-             Nacional de Cultura, deixarà 'Cavall
-             consultar en format CdRom. Aquests
-                             Correllengua'97 Aquest cap de
-             Emili Rodríguez Bernabeu, Dominic
-    repite la experiencia   las fiestas de la Miranda, que
-                          brillen purs en els seus versos passionals i
-    Les escoles de primària, tant públiques com concertades, comencen el
-
-    depósito municipal durante la                 Cornellà ha aprobado
-    han recibido estas charlas 1328 alumnos       menores de 30 años ya
- es comprenen les figures per la seva transfiguració. Tan sols recordem que
-             Nacional de Cultura, deixarà 'Cavall
-                                       aquesta cursa en suport al català.
-    l'Adolescència, que coordinarà i canalitzarà totes les actuacions
-                          Publicaicons realitzades el 1995,
-    repite la experiencia   las fiestas de la Miranda, que
-    tres fueron denunciados  importància de la transformació d'antigues
-    això fa del document que ha preparat el Departament de Salut Pública
-    de grau mitjà, que són la nova alternativa al batxillerat.
-    de la ciudad.                          segundo lugar, se
-    animales van de 5.000 a 15.000 pesetas, y penalizan infracciones
-    programa de las "Nits   i efecte de garantir d'ara en endavant la
-                            l'estructura del Patronat, i més tard se
-    y el Ayuntamiento
-    46 motocicletas y ciclomotores      
-                          guionistes.
-                          inserir icones d'accés directe al costat del
-             amb seu a Seattle, no té magatzem
-                                       proposta es delimitar els seus
-             Joan Fuster i els d?Ausiàs March,
- figura del poeta qui en la seva expressió pot aconseguir millor el
-                                       per comarques i Internet s'integra
-             Des d'aquesta setmana, la cadena
-    tècnico-sanitàries i de consum que regulen aquesta activitat.
-             l'Estat, va tenir uns 7.000
- un llenguatge del nostre present que pot despertar nous camins vers
-             de prepració per entrar al mercat
-    El Servicio de
-
-             com a Monsieur Loyal), amb Tortell
-                           llengua, una cultura, un mercat",
-                                                  de les empreses de
-    curso, y para
-             qui es farà càrrec, des del gener,
-    un numeroso público     exposiciones, torneos de ajedrez, dómino, o
-    para el uso correcto
-             col.laboració del Consell Insular de
-    La Guardia Urbana realizó en el mes de mayo   propuesta, presentada
-                          creativitat a Europa
-    s'ocupi totalment el    Consell de la Dona i que es va celebrar al
-             sobre Ausiàs March de Pere
-                             dimecres que una edició local de VilaWeb ha
-                           són coneguts en l'àmbit de la comunitat
-    acreditativo, así como   tarda de l'11 de juliol, els petits van
-    podrà seguir a l'Institut Verdaguer. Per la seva banda, les escoles
-                          Diu Ponç Pons que "la poètica de Villangómez
-
-
-                                       la primera web en atrevir-se a
-    olvidaron a sus         de semana. El fin de fiesta en La Miranda
-    l'Ajuntament de Cornellà, després de la publicada l'any passat
-
-             aparadors
-    professionals del sector en l'aplicació dels criteris que s'hi
-
-                                       dels VII Premis dels Escriptors
-    centros educativos de secundaria, ya que      inmediato de las
-                Truqueu al telèfon: (93) 302.78.28
-
-                                    Fax: 412.58.73
-                                       sobre aquest procés.
-    deseados.
-    destinando más recursos será más efectiva.  tasas. Para más
-                            l'estructura del Patronat, i més tard se
-    educatives especials comencen el curs també el dia 15, a l'Escola
-             Poltrona, Circ Crac, Monti i Cia,
-    La Guardia Urbana está realizando una campaña de control de la
-                                                  legislació que afecta
-             Tema general: El viatge literari.
-             literatura infantil i juvenil
-    La noches de verano
-                                       L'organització, aquest any, es fa
-    ocupacional es una herramienta muy          espera de la aprobación
-    paseo de los perros, entre las 7 y las 9:30 de la mañana y de 19 a
-    Tradicionalment, el municipi de Cornellà de Llobregat ha destacat
-                          L'any 1992, durant el primer any de vida de
-                          creativitat a Europa
-                          Marí, Josep Marí, Miquel Martí i Pol,
-    repite la experiencia   las fiestas de la Miranda, que
-    L'Ajuntament de Cornellà ha elaborat una ordenança que demana als
- El treball de creació comporta implícita una labor mental, l'artista no
-    llevaron a cabo en el   permetent al mateix temps a l'Ajuntament la
-
-    El català és una llengua romànica parlada per més de 11,5 milions de persones (7,7 milions com a materna) a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians. El seu domini lingüístic, amb una superfície de 59.905 km² i 12.805.197 d'habitants (2006), inclou 1.687 termes municipals. Juntament amb les altres llengües romàniques, el català descendeix del llatí vulgar, el llenguatge comú dels romans que s'establiren a Hispània durant l'edat antiga.
-    El català posseeix dos estàndards principals: el regulat per l'Institut d'Estudis Catalans, o estàndard general, que pren com a base l'ortografia establerta per Pompeu Fabra amb els trets gramaticals i ortogràfics característics del català central; i el regulat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, estàndard d'àmbit restringit, centrat en l'estandardització del valencià i que pren com a base les Normes de Castelló, és a dir, l'ortografia de Pompeu Fabra però més adaptada a la pronúncia del català occidental i als trets que caracteritzen els dialectes valencians. El català té diversos dialectes (se n'han arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs: el català occidental i el català oriental. Aquests dialectes presenten divergències del català estàndard a nivell gramatical, fonètic i de lèxic. Al llarg de les últimes dècades, la majoria dels dialectes del català han rebut una forta influència de l'espanyol, o del francès a la Catalunya del Nord, que ha deixat empremta en forma de nou vocabulari i noves expressions, i que també ha funcionat en sentit invers.
-    L'ordre estàndard de les frases és Subjecte-Verb-Objecte, tot i que això pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracions interrogatives. La morfologia del català és similar a la de la resta de llengües romàniques, és a dir, relativament poques flexions; dos gèneres, cap cas (excepte en els pronoms personals, on encara romanen vestigis de la declinació llatina), i una distinció entre singular i plural. Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen, i també es flexionen segons el gènere i el nombre. La prosòdia presenta un accent prosòdic que pot ser marcat per mitjà d'accent gràfic. La llengua té una varietat vocàlica mitjana, amb set sons vocàlics diferents. El català també és notable pel pretèrit perfet perifràstic, un temps verbal singular per la manera com es construeix.
-    Al segle xiv ja es constata la denominació d'aquesta llengua, entre d'altres noms, com a valencià, denominació emprada sobretot al País Valencià. Actualment, i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma política per afeblir la llengua en base a aquesta doble denominació, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua defensa que:
-    «	És un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i les Illes Balears.	»
-    Taula de continguts [amaga]
-    1 Classificació
-    2 Història
-    3 Característiques del català
-    3.1 Vocalisme
-    3.2 Consonantisme
-    3.3 Morfologia
-    3.4 Lèxic
-    3.5 Alfabet i caràcters
-    3.6 Sistema d'escriptura
-    3.7 Gramàtica
-    4 Nombre de parlants al món i coneixements
-    4.1 Territoris on la llengua té estatus oficial o co-oficial
-    4.2 Territoris on la llengua no té estatut oficial
-    4.3 Total de parlants
-    4.4 Coneixement de la llengua (2003-2004)
-    4.5 Ús social del català
-    5 Dialectes de la llengua catalana
-    5.1 Estàndards del català
-    6 Situació sociolingüística del català
-    6.1 Catalunya
-    6.2 País Valencià
-    6.2.1 Dades sociolingüístiques
-    6.3 Balears
-    6.4 Catalunya del Nord
-    7 Estatut jurídic actual de la llengua
-    7.1 Dins l'Estat espanyol
-    7.1.1 Situació al País Valencià, Catalunya i Balears
-    7.1.2 Situació a la Franja de Ponent i al Carxe
-    7.2 Andorra
-    7.3 Catalunya Nord
-    7.4 L'Alguer
-    8 Influència del català en altres llengües
-    8.1 Parlars amb empremta de la llengua catalana
-    8.2 Manlleus del català a altres llengües
-    9 Bibliografia
-    10 Referències
-    11 Vegeu també
-    12 Enllaços externs
-    12.1 Entitats
-    12.2 Diccionaris de llengua catalana
-    12.3 Portals
-    [modifica]Classificació
-
-    El català és una llengua indoeuropea, i pertany a la branca occitanoromànica de les llengües romàniques. El català té una classificació bastant complicada i no exempta de polèmica (fins i tot amb un cert rerefons polític), car comparteix moltes característiques amb el castellà i el portuguès (llengües iberoromàniques) i el francès (gal·loromànica), i és la llengua més propera a l'occità. És per aquest motiu que la classificació de la llengua catalana varia entre les diferents fonts.
-    La Gramàtica del català contemporani  situa el català dins de les llengües romàniques occidentals, en una posició intermèdia entre la família gal·loromànica i la família iberoromànica. El català nasqué dins de la família gal·loromànica i s'hi mantingué fins el segle xv, però a partir d'aleshores experimentà un decantament cap a la família iberoromànica. En comparar les diferents llengües romàniques, el català sovint s'ha considerat com una llengua pont o de transició entre les llengües iberoromàniques i les gal·loromàniques, posició que sovint implica certes connotacions de llengua menor. Altres estudis més moderns classifiquen el català dins el diasistema de les llengües occitanoromàniques, un conjunt lingüístic diferenciat en el context romànic.
-    Posicions minoritàries dins la lingüística catalana, però majoritàries dins la lingüística occitana, sostenen que, d'acord amb criteris d'intel·ligibilitat mútua, semblança lingüística i tradició literària comuna entre el català i l'occità, ambdues llengües s'haurien de considerar com a dialectes d'un mateix idioma. Sobre aquesta qüestió els pares de la romanística, com ara Wilhelm Meyer-Lübke o Friedrich Christian Diez, van incloure el català com a part integrant del conjunt occità. 
-    [modifica]Història
-
-    Article principal: Història de la llengua catalana
-
-
-    Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700
-
-
-    Les Homilies d'Organyà són un dels primers documents literaris més antics escrits en català
-    El primers testimonis de català escrit són del segle IX, encara que el primer document considerat literari en català són les Homilies d'Organyà, del segle XIII. Fins als segles XVI i XVII, quan comença el retrocés de la llengua front al castellà, el català s'estén i la seva literatura es desenvolupa amb autors com ara Ramon Llull (s. XIII - s. XIV), Ausiàs March i Joanot Martorell (s. XV).
-    L'ús del català fou prohibit al Principat de Catalunya en el camp oficial des del Decret de Nova Planta (1716), al País Valencià (1707) i a Mallorca i Eivissa (1715). A Catalunya Nord ja s'havia aplicat una prohibició similar el 1700. Menorca va passar a sobirania britànica el 1713. Aquestes prohibicions van restar excepte breus períodes durant la primera i segona república espanyola als territoris catalans d'Espanya i fins a l'entrada dels diferents estatuts d'autonomia entre el 1978 i el 1983, excepte a la Franja. Aquesta oficialitat però és compartida amb el castellà, tot i no ésser la llengua pròpia. A més, el castellà continua essent la llengua promoguda per l'estat espanyol mitjançant els mitjans de comunicació, lleis, etc.
-    El català va ser parlat en el Regne de Múrcia per components militars de la Corona d'Aragó i per pobladors catalans des de mitjan segle XIII fins a finals del segle XIV. A la ciutat de Càller, a Sardenya, havia estat llengua habitual fins al segle xviii. Durant el segle xix hi va haver importants colònies catalanoparlants a Saint Augustine (Florida) i a Algèria en el dialecte extint conegut com a patuet.
-    [modifica]Característiques del català
-
-    El català té unes característiques lingüístiques que la fan diferent de les llengües romàniques del voltant i es van fer pròpies amb l'evolució local i peculiar del llatí vulgar fins al que hui coneixem com a català. Els trets següents que mostrem són algunes de les mutacions del llatí que s'han anat produint durant la consolidació del català, encara que també mostrem altres trets generals.
-    [modifica]Vocalisme
-    Trets comuns amb el grup dit gal·loromànic:
-    Caiguda de les vocals àtones finals excepte -A (MURU-, FLORE- → mur, flor) que l'oposen al grup iberoromànic que conserva la vocal final excepte -E (muro però flor/chor) o italoromànic que ho conserva tot (muro, fiore).
-    Trets comuns amb l'occità:
-    El català presenta una riquesa de diftongs i mots monosil·làbics: ([aj] rai, [ej] rei, [aw] cau, [ew] beu, [ow] pou, etc.)
-    Trets que l'oposen al gal·loromànic:
-    Conservació de la -u- llatina (català oriental lluna [ˈʎunə], català occidental lluna [ˈʎuna/ɛ], occità luna [ˈlynɔ], francès lune [lyn]).
-    Trets que l'oposen al castellà:
-    Manteniment de la pronunciació oberta de les vocals Ĕ i Ŏ (‹e› i ‹o› breus) tòniques del llatí vulgar [ɛ] i [ɔ] respectivament (TERRA → terra [ˈtɛrə]/[ˈtɛra/ɛ]; FOCU- → foc [ˈfɔk])
-    Trets que l'oposen a l'occità (de manera genèrica):
-    Reducció del diftong AU a "o oberta" [ɔ] (CAULIS, PAUCU- → col, poc).
-    Trets del sud de Romània occidental (llenguadocià meridional, llengües iberoromàniques):
-    El grup -ACT- es converteix en -ET (LACTE-, FACTU- → *lleit, *feit → llet, fet)
-    [modifica]Consonantisme
-    Tret de la Romània occidental:
-    Sonorització de -P-, -T-, -C- intervocàliques en -b-, -d-, -g- (CAPRA, CATENA, SECURU- → cabra, cadena, segur)
-    Trets comuns gal·loromànics:
-    Manteniment dels grups inicials PL, CL, FL- (PLICARE, CLAVE-, FLORE- → plegar, clau, flor). Aquest tret oposa el català a les llengües iberoromàniques (en castellà llegar, llave, en portuguès chegar, chave).
-    Com al francès i a l'occità, es produeix una sonorització de les consonants sordes obstruents quan el fonema primer de la següent paraula és una vocal o és una consonant sonora, per exemple (en pronunciació valenciana): els homes [eɫs] i [ˈɔmes] → [eɫˈzɔmes]; peix bo [ˈpe(j)ʃ] i [ˈbɔ] → [ˈpe(j)ʒˈβɔ]; blat bord [ˈblat] i [ˈboɾ(t)] → [ˈbladˈboɾ(t)].
-    Trets comuns amb l'occità (llenguadocià més precisament)
-    Caiguda de -N intervocàlica esdevinguda final en el lèxic (PANE-, VINU- → pa, vi). A diferència del llenguadocià, el plural conserva aquesta [n] (ex: pans, vins) excepte en el dialecte septentrional, ço és el rossellonès.
-    Ensordiment de les consonants finals: verd [t], àrab [p].
-    Trets específics:
-    El tret més peculiar del català és el següent que gairebé no es retroba en cap altra varietat de la Romània:
-    -D- intervocàlica esdevinguda final passa a -u (PEDE-, CREDIT →peu, (ell) creu)
-    -C + e, i, final →-u (CRUCE- →creu)
-    Les terminacions -TIS en la flexió verbal (2a persona del plural) han derivat a -u (MIRATIS → *miratz → mirau → mirau/mireu.
-    Palatalitzacions consonàntiques (dispersades en la resta de la Romània):
-    Palatalització de L- inicial (LUNA, LEGE → lluna, llei). Aquest tret es retroba al subdialecte foixenc (occità) i a la zona asturlleonesa.
-    Palatalització de -is- [jʃ]/[ʃ] procedent de -X-, SC- (COXA, PISCE- → cuixa, peix)
-    /k/ + [e], [i], [j] → *[ts] → [s]; CAELU- → cel [ˈsɛɫ].
-    /g/ + [e], [i], [j] → *[dʒ] → [ʒ]/[dʒ]; GELU- → gel [ˈʒɛɫ]/[ˈdʒɛɫ].
-    /j/ → *[dʒ] → [ʒ]/[dʒ]; IACTARE → gitar [ʒiˈta]/[dʒiˈta(ɾ)]
-    -ly-, -ll-, -c'l-, -t'l- → ll [ʎ]; MULIERE- → muller; CABALLU- → cavall, també hi ha altres casos com villa → vila, on s'ha simplificat la geminació; AURICULA → *oric'la → orella; UETULU- → *vet'lu → vell.
-    -ni-, -gn-, -nn- → ny [ɲ]; LIGNA → llenya; ANNU- → any tret compartit amb el castellà.
-    Els altres trets, també originals, tenen una extensió superior a les llengües romàniques.
-    Reducció dels grups consonàntics -MB-, -ND→ -m-, -n- (CAMBA, CUMBA, MANDARE, BINDA> cama, coma, manar, bena), tret compartit amb l'occità gascó i el llenguadocià meridional.
-    Presència de geminades: setmana [mm], cotna [nn], bitllet [ʎʎ], guatla [ɫɫ], intel·ligent [ɫɫ]>[ɫ]. Aquestes només són comunes a l'occità i a les varietats itàliques; llevat pel [ʎʎ].
-    [modifica]Morfologia
-    Una part del català (Balears, Costa gironina) ha conservat l'article dit "salat" (< llatí IPSE), probablement anterior a la forma derivada de ILLE. Aquesta forma d'article només s'ha conservat de manera dominant al sard i és en perill, si no ha desaparegut, en algunes àrees de Provença i de Sicília.
-    Els articles més usuals (i normatius) són el, la, els, les (ara bé als parlars occidentals i a l'alguerès perduren encara les formes masculines lo, los)
-    Contràriament a les varietats iberoromàniques el català practica certes elisions fonètiques. Algunes s'escriuen com el + home > l'home i d'altres no s'escriuen quinze anys [ˈkinz ˈaɲs].
-    Els possessius genèrics es formen amb l'article (ex: el meu gos) com en italià (il mio cane), en portuguès (o meu cão) i en algunes varietats d'occità (roergàs, llenguadocià i gascó pirinencs...). Existeix alhora una altra forma de possessiu (de presència variada segons els dialectes) usada essencialment per a certs membres de la família i/o per a expressar un grau d'afecte elevat (ex: mon pare; en valencià ma casa, ma vida).
-    El femení plural es forma amb "-es" (casa > cases).
-    Té plurals sensibles (el francès no en té; Ex: un pas > des pas) que es formen amb -os. Ex: gos > gossos, peix > peixos. S'oposa així al castellà i l'occità llenguadocià que usen -es (ex: mes > meses).
-    Absència gairebé completa de partitiu com a les llengües iberoromàniques i en oposició a una gran part de la resta de la Romània (ex: vull pa, cast. quiero pan però fr: je veux du pain.
-    Existeix la formació del pretèrit mitjançant perífrasi amb una conjugació especial del present del verb anar. Ex: jo vaig dir (que generalment ha desplaçat jo diguí).
-    [modifica]Lèxic
-    El lèxic bàsic català pareix demostrar més afinitats amb el grup dit gal·loromànic que amb l'iberoromànic. Aquestes semblances es fan més paleses amb l'occità (posarem a sota exemples en llenguadocià).
-    FENESTRA > finestra (oc. fenèstra/finèstra, fr. fenêtre, it. finestra) i VENTU- > ventana (esp.), JANUELLA > janela (port.)
-    MANDUCARE > menjar (oc. manjar, fr. manger, it. mangiare) i COMEDERE > comer (esp. i port.)
-    MATUTINU- > matí (oc. matin, fr. matin/matinée, it. mattino/mattina) i HORA MANEANA > mañana (esp.), amanhã (port.)
-    PARABOLARE > parlar (oc. parlar, fr. parler, it. parlare) i FABULARE > hablar (esp.), falar (port.)
-    TABULA > taula (oc. taula, fr. table, it. tavola) i MENSA > mesa (esp. i port.).
-    [modifica]Alfabet i caràcters
-    L'alfabet utilitzat per antonomàsia és l'alfabet català. Malgrat això, existeixen alguns llibres i texts en català aljamiat, és a dir, català escrit amb caràcters hebreus o àrabs. Per exemple, algunes de les làpides del Centre Bonastruc Saporta de Girona estan escrites en català amb caràcters hebreus.
-    [modifica]Sistema d'escriptura
-    El sistema d'escriptura també presenta certs trets particulars. El català presenta una característica única, l'escriptura de la ela geminada: ‹l·l› (com a intel·ligent). L'altre tret especial del català és la ‹ny› [ɲ] que només es retroba de manera general a l'hongarès i a diverses llengües africanes. També convé esmentar la grafia ‹-ig› [t͡ʃ] representada a poques paraules (com faig, maig, mig ([mit͡ʃ]), puig, raig, Reig, roig, vaig, veig) o la representació amb ‹t› + "consonant" les consonants dobles en: ‹tm›, ‹tn›, ‹tl› i ‹tll› i l'africament en: ‹ts›, ‹tz›, ‹tx›, ‹tg› i ‹tj› (setmana, cotna, Betlem, bitllet, potser, dotze, jutge, platja).
-    [modifica]Gramàtica
-    Article principal: Gramàtica del català
-    Els substantius i adjectius catalans es declinen en gènere i nombre. Els substantius pertanyen a un d'entre dos gèneres – masculí per la forma un/una i femení per la forma una/unes. Igual que els determinants, els adjectius han de concordar en gènere i nombre amb el substantiu que acompanyen. Per exemple, el sintagma el noi senzill es pot flexionar de la següent manera:
-    Singular	Plural
-    Masculí	el noi senzill	els nois senzills
-    Femení	la noia senzilla	les noies senzilles
-    En el cas dels substantius que poden anar en masculí o femení, el femení es forma habitualment afegint el sufix -a a la forma masculina; per exemple, gat/gata o nen/nena. Tanmateix, també hi ha nombrosos adjectius que presenten una forma diferent pel masculí i el femení (home/dona, bou/vaca), que formen el femení de forma especial (emperador/emperadriu, metge/metgessa) o que tenen la mateixa forma pel masculí i el femení (estudiant, portaveu). En alguns pocs casos especials, un substantiu pot canviar de gènere si canvia de nombre. Així doncs, es diu "l'art paleocristià" però "les belles arts".
-    Les frases catalanes segueixen un esquema SVO (subjecte-verb-complement o objecte) si bé es permet la variació en l'ordre dels elemets per qüestions d'estil o per donar més rellevància a determinada informació. La paraula més important de la frase és el verb, ja que sense ell no existeix l'oració gramatical.
-    [modifica]Nombre de parlants al món i coneixements
-
-    [modifica]Territoris on la llengua té estatus oficial o co-oficial
-    Territori	L'entén	La sap parlar
-    Catalunya	6.502.880	5.698.400
-    País Valencià	3.448.368	2.407.951
-    Illes Balears	852.780	706.065
-    Andorra	62.013	57.395
-    Alguer	34.525	26.000
-    TOTAL	10.900.566	8.895.811
-    [modifica]Territoris on la llengua no té estatut oficial
-    Territori	L'entén	La sap parlar
-    Catalunya del Nord	256.583	145.777
-    Franja de Ponent	50.406	49.398
-    Carxe	Sense dades	Sense dades
-    Resta del món	350.000	350.000
-    TOTAL	656.989	545.175
-    [modifica]Total de parlants
-    Territori	L'entén	La sap parlar
-    Països Catalans	11.207.555	9.090.986
-    Resta del món	350.000	350.000
-    TOTAL	11.557.555	9.440.986
-    [modifica]Coneixement de la llengua (2003-2004)
-    Territoris	Parlar	Entendre	Llegir	Escriure
-    Catalunya	84,7	97,4	90,5	62,3
-    País Valencià	57,5	78,1	54,9	32,5
-    Illes Balears	74,6	93,1	79,6	46,9
-    Catalunya del Nord	37,1	65,3	31,4	10,6
-    Andorra	78,9	96,0	89,7	61,1
-    Franja de Ponent	88,8	98,5	72,9	30,3
-    L'Alguer	67,6	89,9	50,9	28,4
-    (% de la població de 15 i més anys).
-    Fonts: Catalunya: Dades del cens de l'any 2004, Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya . Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2003 .País Valencià: Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana . Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2004 .Illes Balears: Dades del cens de l'any 2002, Institut Balear d'Estadística, Govern de les Illes Balears .Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2002 . Catalunya del Nord: Estadística sobre els usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN 04), dades corresponents al 1999, Generalitat de Catalunya . Andorra: Dades dels cens, Servei d'Estudis, Ministeri de Finances, Govern d'Andorra . Dades lingüístiques de l'IEC, any 1999 .Franja de Ponent: Dades de població, Centre de Recerca i Documentació Pau Vila . Dades sociolingüístiques de l'Enquesta d'Usos Lingüístics a la Franja, amb resultats a Sorolla (2005) . Alguer: Estadística sobre els usos lingüístics a l 'Alguer 2004 (EULA 04) . Dades de població, Ministeri d'Economia i Finances italià. Resta del Món: Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.
-    [modifica]Ús social del català
-    Territoris	A Casa	Al Carrer
-    Catalunya	45	51
-    País Valencià	37	32
-    Illes Balears	44	41
-    Catalunya Nord	1	1
-    Andorra	38	51
-    Franja de Ponent	70	61
-    L'Alguer	8	4
-    (% de la població de 15 i més anys).
-    Fonts: Vídeo i notícia que explica l'ús del català extret d'un estudi de la Generalitat.  
-    Segons dades de la UNESCO el català és actualment la vint-i-dosena llengua més traduïda a altres llengües del món. Segons un estudi de Jordi Mas, de Softcatalà, el català és la vint-i-sisena llengua més emprada a Internet.
-    [modifica]Dialectes de la llengua catalana
-
-    Article principal: Dialectes del català
-    El 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar una divisió del català en dos gran blocs dialectals: Català oriental i Català occidental.
-    No hi ha una línia precisa que dividisca ambdós blocs, puix que sempre hi ha una zona de transició bastant ampla entre cada parell de dialectes, excepte a les Illes (encara que hi ha certs trets valencians a l'eivissenc) i a l'Alguer. Les diferències més notables entre tots dos blocs són:
-    Català occidental:
-    Les vocals àtones són: [a] [e] [i] [o] [u]. Hi ha distinció entre la e i la a i entre la o i la u.
-    La x inicial o post-consonàntica està africada /tʃ/. Entre vocals o quan està precedida de i, és /jʃ/.
-    La pronunciació de les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí [e].
-    La 1a persona del present d'indicatiu és -e (valencià) o -o (nord-occidental i de transició).
-    Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -ix, -ixen, -isca.
-    Hi ha manteniment de la nasal plural medieval en mots proparoxítons: hòmens, jóvens.
-    Hi ha vocabulari específic: espill, xiquet, granera, poal...
-    Català oriental:
-    Les vocals àtones són: [ə] [i] [u]. Les vocals e i a en posició àtona es tornen /ə/ i la o i la u es tornen /u/ (es mantén /o/ a bona part de Mallorca).
-    La x tant si és inicial, post-consonàntica, està entre vocals o si està precedida de i és fricativa /ʃ/.
-    Les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí es pronuncien [ɛ] (a la major part del balear es pronuncien [ə] i a l'alguerès es pronuncien [e]).
-    Tendència a la iodització (tret estigmatitzat -i en retrocés actualment- amb frases com "la paia a l'ui").
-    La 1a persona del present d'indicatiu és -o (central), -i (septentrional) o ø (Balears).
-    Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -eix, -eixen, -eixi.
-    La -n- del plural nasal medieval de les paraules proparoxítones cau: homes, joves.
-    Hi ha vocabulari específic: mirall, noi, escombra, galleda...
-    Així també, cap dialecte és completament homogeni: tot dialecte es pot subdividir en molts subdialectes. El català és divideix en dos blocs dialectals i aquests en diversos dialectes:
-    Divisió dialectal del català-valencià
-    BLOC OCCIDENTAL
-    a) nord-occidental
-       1. Ribagorçà
-          i. Benasquès
-       2. Pallarès
-    b)Valencià de transició o tortosí
-       1. Parlars de Matarranya
-    c) sud-occidental (valencià)
-       1. Castellonenc
-       2. Apitxat
-       3. Meridional
-       4. Salat de Tàrbena i la Vall de Gallinera*
-       5. Alacantí
-       6. Valencià murcià (desaparegut). Trets léxics i gramaticals transferits al panotxo o murcià
-    BLOC ORIENTAL
-    a) Septentrional (rossellonès)
-       1.Capcinès
-       2.Septentrional de transició
-    b) Central
-       1. Salat de la Costa Brava*
-       2. Barceloní
-       3. Tarragoní
-    c)Baleàric
-       1. Mallorquí
-            i. Solleric
-            ii. Pollencí
-       2. Menorquí
-            i. Menorquí oriental
-            ii. Menorquí occidental
-       3. Eivissenc
-            i. Eivissenc de camp oriental
-            ii. Eivissenc de camp occidental
-            iii. Eivissenc de vila
-    d) Alguerès
-    DIALECTES DE TRANSICIÓ
-    a) Xipella* (entre l'oriental i l'occidental)
-       1. Solsoní
-
-    ALTRES
-    a) Patuet d'Algèria (desaparegut)
-    b) Judeocatalà (desaparegut)
-    c) Catanyol
-
-    [modifica]Estàndards del català
-    Existeixen dos estàndards principals per a la llengua catalana, el regulat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'estàndard general vàlid per a tot el domini lingüístic, tenint com a centre l'ortografia establerta per Pompeu Fabra però amb els trets gramaticals i ortogràfics característics del català central no influenciats pel castellà, i el regulat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, estàndard d'àmbit restringit vàlid per al País Valencià, centrat en l'estandardització del valencià prenent com a base les Normes de Castelló, és a dir, l'ortografia de Pompeu Fabra però adaptada a la pronúncia del català occidental i als trets que caracteritzen els dialectes valencians.
-    L'estàndard de l'IEC, ultra tenir com a base els trets del català central, pren també trets d'altres dialectes considerant-los com a estàndard. Tot i això, la diferència més notable de tots dos estàndards és l'accentuació de moltes "e" tòniques, per exemple: francès o anglès (IEC) - francés o anglés (AVL), cafè (IEC) - café (AVL), conèixer (IEC) - conéixer, comprèn (IEC) - comprèn (AVL). Això és degut a la diferent pronunciació d'algunes "e" tòniques, especialment les Ē ("e" llargues) i les Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí, en ambdós blocs del català, on al bloc oriental es pronuncia [ɛ] a l'occidental es pronuncia [e]. Malgrat açò, l'estàndard de l'AVL manté l'accent greu "è", sense pronunciar-se obert al bloc occidental, en algunes paraules com són: què, València, èter, sèsam, sèrie i època.
-    També hi ha altres divergències com l'ús de tl en alguns mots per l'AVL en comptes de tll com en ametla/ametlla, espatla/espatlla o butla/butlla, l'ús dels determinants demostratius elidits (este, eixe) igual que els reforçats (aquest, aqueix) o l'ús de moltes formes verbals comunes en el valencià, i moltes esteses pel bloc occidental, com les formes del subjuntiu o l'escriptura dels incoatius tant en -ix- com en -eix- o l'ús preferent del morfema -e de la 1a persona singular del present d'indicatiu.
-    A les Illes Balears es fa servir l'estàndard de l'IEC adaptat al marc dialectal balear per la secció filològica de la Universitat de les Illes Balears, l'òrgan consultiu del Govern Balear. D'aquesta manera, per exemple, l'IEC indica que tant correcte és escriure "cantam" com "cantem" i la Universitat determina que la forma preferent a les Illes ha de ser "cantam" fins i tot en àmbits formals. Un altre tret de l'estàndard balear és l'escriptura de la 1a persona del singular del present d'indicatiu, on no hi ha desinència: "jo cant", "jo tem", jo "dorm".
-    A l'Alguer, l'IEC ha adaptat l'estàndard a la varietat algueresa. En aquest estàndard s'hi pot trobar, entre d'altres característiques, l'article lo d'ús general, possessius especials la mia, lo sou/la sua, lo tou/la tua, etc., ús de la -v- al pretèrit imperfet a totes les conjugacions: cantava, creixiva, llegiva; ús de moltes paraules de caràcter arcaic a la resta del domini mes d'ús molt corrent a l'alguerès: manco per menys, calqui u per algú, qual/quala per quin/quina, etc. i adaptacions dels pronoms febles.
-    [modifica]Situació sociolingüística del català
-
-    La característica sociolingüística més destacada del català és que en tots els territoris on es parla es troba en situació de bilingüisme social: amb el francès a Catalunya del Nord, amb l'italià (més aviat que amb el sard) a L'Alguer, i amb el castellà a la resta del seu domini lingüístic, incloent-hi Andorra, on també es parla francès i espanyol. D'altra banda, el català és la desena llengua en traducció, la vuitena a la blogosfera i la vintena en edició al món.
-    [modifica]Catalunya
-    Segons l’Enquesta Demogràfica de 2007, de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relació a les de l’any 1986, tot just encetada la política lingüística, destaca el fet que mentre la població en aquests 11 anys havia crescut en 1.193.467 habitants, la població que havia adquirit les distintes habilitats lingüístiques ho havia fet de manera superior: 1.304.446 persones més entenien el català, hi havia 1.570.034 nous parlants, 1.588.658 eren nous lectors i 2.116.533 persones més sabien escriure en català, factor que és atribuïble a una actitud social favorable i a polítiques públiques eficaces.
-    Tot i així, pel que fa als usos, el català és la segona llengua més parlada de Catalunya, on és superada pel castellà tant com a llengua materna, d'identificació i habitual segons les dades oficials de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.
-    Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, en 2008 el català era la llengua materna del 31,6% de la població, el 55% parlava castellà com a llengua materna i un 3,8% era bilingüe matern. L'idioma català ha patit també un fort retrocés com a llengua habitual passant del 46% el 2003 al 35,6% a 2008, mentre que el castellà es manté des del 47,2% el 2003 al 45,9% el 2008. Per la seva banda els bilingües perfectes segueixen incrementant fins el 12% el 2008. Segons la mateixa font el català ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la població, però continua disminuint en percentatge respecte al total de la ciutadania catalana.
-    A Catalunya el factor més important del bilingüisme social és la immigració des de la resta de l'estat espanyol. Hom ha calculat que, sense migracions, la població de Catalunya hagués passat d'uns 2 milions de persones al 1900 a 2,4 al 2001, en comptes dels més de 6,1 milions censats en aquesta data (i que són més de 7 al 2008); és a dir, la població sense migració hauria estat el 39% de la real. El percentatge de parlants de català com a primera llengua a Catalunya ha passat del 36,2%, més 2,5% de bilingües en 2003 al 31,6% més un 3,8% de bilingües en 2008, unes dades que confirmen el retrocés del català a Catalunya, encara que, més lentament que en altres territoris.
-    [modifica]País Valencià
-    A la part del País Valencià on és llengua pròpia, existeix un procés de substitució lingüística del català pel castellà. Aquest procés s'ha completat gairebé del tot a la ciutat d'Alacant i és molt avançat a la de València, malgrat que encara no és important a àrees rurals. Fins a una època recent, molts parlants eren en situació prop de la diglòssia, cosa que vol dir que feien servir el català només en situacions informals, mentre que a les situacions institucionalitzades feien servir exclusivament el castellà.
-    [modifica]Dades sociolingüístiques
-    Les dades sociolingüístiques referides al valencià publicades al Llibre blanc de l’ús del valencià - I editat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en 2005  per l’AVL són:
-    Quant a les quatre habilitats lingüístiques:
-    El 76% de la població del País Valencià de més de quinze anys entén el valencià. Poc més de la meitat, el 53% és capaç de parlar-lo. El 46% està capacitada per a llegir-lo, i el 25% pot escriure'l.
-    Quant a l’ús de la llengua. Les dades de l’ús del valencià donen compte de la minorització de la llengua:
-    A casa el 36% usa el valencià predominantment o en exclusiva, El 33% l’utilitza en les relacions d'amistat i un 20% el fa servir en grans superfícies comercials
-    Comparativa de la situació sociolingüística de 1985  i 2004.
-    Quant a les quatre habilitats lingüístiques es verifica un estancament en el percentatge de població que és capaç d'entendre el valencià, una disminució en 7 punts de la població competent per a parlar-lo i un increment notable de la que pot llegir-lo i escriure’l (en 19 punts i 17 punts respectivament).
-    Quant a l’ús de la llengua el percentatge de població que usa el valencià ha baixat 15 punts o més en tots els àmbits d’ús.
-    [modifica]Balears
-    El cas balear és semblant al de Catalunya, també aquí el factor principal en l'expansió del castellà ha estat la immigració, en mesura molt més gran que la substitució lingüística.
-    [modifica]Catalunya del Nord
-    A la Catalunya del Nord, com a la major part de França, el procés de substitució lingüística de la llengua local pel francès és molt avançat, i encara el primer terç del segle XX el català era la llengua de relació en moltes poblacions, especialment en l'àmbit rural.
-    A la Catalunya del Nord, el català ha estat reconegut com a llengua del departament, ensems amb el francès, el 10 de desembre del 2007 pel Consell General dels Pirineus Orientals  mitjançant la Carta en favor del català. Tot i que aqueix acte no comporta pas cap conseqüència ni té pas cap valor legal a l'estat francès.
-    [modifica]Estatut jurídic actual de la llengua
-
-    El fet que la comunitat lingüística catalana estiga disgregada en quatre estats diferents provoca una gran diversitat quant a l'estatut legal de la llengua.
-    Els drets juridicolingüístics dels catalanoparlants són ben diferents segons l'indret geogràfic. D'una banda hi ha el Rosselló, l'Alguer, la Franja i el Carxe on, els catalanoparlants no tenen poc o cap reconeixement legal. D'altra banda, però, hi ha Andorra, el País Valencià, el Principat i les Illes Balears on els catalanoparlants tenen garantits certs drets lingüístics.
-    [modifica]Dins l'Estat espanyol
-    Dins l'Estat espanyol, els drets lingüístics els marquen la Constitució i els Estatuts d'Autonomia. La Constitució, en l'Article 3, estableix que "El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts". En conseqüència, el català és oficial però només és obligat conèixer el castellà. Aquest mateix article estableix que les altres llengües d'Espanya seran també oficials en els territoris autònoms d'acord amb els seus Estatuts respectius. La llengua catalana s'estableix com a oficial en tres estatuts d'autonomia: Catalunya, País Valencià i Balears.
-    [modifica]Situació al País Valencià, Catalunya i Balears
-    Recentment l'Estat espanyol està immers en un procés d'actualitzacions dels Estatuts d'Autonomia. Però des del punt de vista lingüístic els canvis no són substancials:
-    El nou Estatut d'Autonomia de les Balears aprovat en març de 2007 no contempla cap canvi lingüístic respecte de l'anterior.
-    La reforma de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià aprovada en abril de 2006, canvia el terme valencià pel d'idioma valencià. I s'afegien dos paràgrafs a l'article 6è: el 1r, on estableix "La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.", no és una gran novetat, ja que, la Llei d'ús i ensenyament del valencià ja en parlava. I l'últim, on s'estableix l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com a institució normativa de l'idioma valencià.
-    El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya és l'únic que estableix alguns canvis importants pel que fa a l'estatut jurídic de la llengua:
-    Drets i deures lingüístics. En primer lloc s'afig el deure de conéixer el català. D'aquesta manera tothom té dret de conéixer el castellà i el català, dret d'emprar el castellà i el català, deure de conéixer el castellà i el català.
-    Llengua pròpia. L'estatut català estableix que la llengua pròpia és el català i n'és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions i dels mitjans de comunicació públics, i en l'ensenyament.
-    Per últim el nou estatut obliga a l'Estat a emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i assegurar-ne la presència.
-    Finalment, cal destacar altres aspectes que es transpuen dels Estatuts d'Autonomia:
-    La dualitat lingüística al País Valencià.
-    Cooperació / Reconeixement de la unitat de la llengua. Un aspecte important per a una llengua minoritària com el català és la unitat de la llengua, des d'aquest punt de vista cal remarcar les referències existents als estatuts balear i català. Fruit d'aquesta cooperació hi ha l'Institut Ramon Llull on col·laboren les institucions catalanes i balears. A l'Estatut valencià no es fa cap referència ni a la unitat de la llengua ni a la cooperació entre els territoris del domini lingüístic. Per a trobar-ne alguna en el corpus legislatiu valencià hem de buscar en el dictamen del Consell Valencià de Cultura, en les resolucions de l'AVL o en la LUEV, però en tots aquests casos les referències a la unitat de la llengua són ambigües i fins i tot irrisòries.
-    [modifica]Situació a la Franja de Ponent i al Carxe
-    Dins l'Estat espanyol hi ha dues zones geogràfiques on, a diferència dels valencians catalans i balears, els catalanoparlants no tenen cap reconeixement legal de la llengua pròpia, es tracta de la Franja de ponent a Aragó i del Carxe murcià.
-    A la franja oriental de l'Aragó hi ha setanta mil habitants que tenen el català com a llengua materna. Malgrat que l'estatut d'autonomia d'Aragó no reconeix el català com a llengua oficial, s'hi pot observar un tímid procés de normalització lingüística. Tot es va iniciar quan alguns dels batlles de la Franja, el 22 de gener de 1984, varen demanar l'ensenyament optatiu del català a les escoles.
-    El dia 1 de febrer de 1984 se celebrà una reunió a Mequinensa amb representants de tots els pobles de la Franja, que formularen la Declaració de Mequinensa. Els reunits hi varen proposar que la llengua catalana s'ensenyés com a assignatura optativa a tots aquells pobles de la Franja de Ponent que ho demanen i que la Diputació General d'Aragó donara suport a la producció literària en català. Els representants municipals, per la seua banda, es varen comprometre a fomentar l'ús públic del català en les seues localitats respectives: la retolació, els edictes, els mitjans de comunicació, etc.
-    El Carxe. Dins l'Estat espanyol els catalanoparlants que tenen l'estatut jurídic més desfavorable són els carxencs.
-    El Carxe és una zona catalanoparlant situada a terres de Múrcia que comprèn algunes pedanies dels municipis de Iecla, Jumella i Favanella. El català no té cap reconeixement oficial a la Comunitat Autònoma de Múrcia. L'única actuació en favor de la llengua la realitza l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que des de 2006 imparteix classes de català a Iecla, atenent al prec de veïns carxencs.
-    [modifica]Andorra
-    Al Principat d'Andorra el català és l'única llengua oficial segons la Constitució d'Andorra del 1993.
-    [modifica]Catalunya Nord
-    Exclusió de les llengües pròpies a França. Al llarg de la història l'Estat francés ha desenvolupat tot un sistema d'exclusió de les llengües pròpies.
-    La llei Deixonne. Malgrat les inquietuds regionalistes que comencen a manifestar-se a principis del segle xx, caldrà esperar a la llei Deixonne de 1951. Aquesta Llei obria una petita escletxa en el sistema escolar. A l'escola primària, els mestres podien ser autoritzats a ensenyar durant una hora les llengües locals. A l'escola secundària només podien assegurar-se cursos com a activitats extraescolars. Les lleis posteriors sobre les "llengües locals i regionals no han anat més enllà de la llei Deixonne.
-    [modifica]L'Alguer
-    L'any 1997, el Consell Regional de Sardenya va reconèixer la igualtat en dignitat de la llengua sarda amb la italiana en tota l'illa, així com amb altres llengües d'àmbit més reduït entre les quals es cita el català a la ciutat de l'Alguer. La ciutat, per la seua part, promou la normalització del català als seus estatuts de l'any 2000.
-    En virtut de la "Norma en matèria de tutela de les minories lingüístiques històriques del 1999", l'Estat italià preveu l'ús de llengües com el el català en l'administració pública i en el sistema educatiu, així com l'emissió de continguts radiotelevisius per part de la RAI sempre que així ho sol·licite el 15% de la població dels municipis que en facen la petició al consell provincial.
-    [modifica]Influència del català en altres llengües
-
-    [modifica]Parlars amb empremta de la llengua catalana
-    Panotxo (Múrcia)
-    Sard (Sardenya)
-    Sicilià (Sicília)
-    Napolità (Nàpols)
-    Xurro (Comarques xurres)
-    Patuet (originat a Algèria, avui testimonial a França entre alguns pied-noir)
-    [modifica]Manlleus del català a altres llengües
-    Hi ha paraules d'origen català que han relat en diverses llengües. Existeixen paraules que van entrar en la llengua castellana durant el segle xx a causa d'una expansió i importació d'especialitats vinculades a la gastronomia com poden ser les paraules ensaïmada, escalivada, paella, bajel (vaixell). I d'altres com orxata van arrelar al castellà per la mateixa raó però no eren originals del català sinó provinents d'origen llatí.
-    En anglès - que fa part de les llengües germàniques occidentals - han relat també diversos mots com Allioli, Barraca i Paella en la seva llengua.
-    Paella, Barraca i Porxo han estat utilitzades per l'esperanto
+
+
+
+
+
+'''Catalunya''' (''Catalonha'' en  i ''Cataluña'' en ) és un   de la  occidental constituït com a  d'. És situat a la costa nord-est de la  limitant al nord amb  i , a l'oest amb , al sud amb el  i a l'est amb el . Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del  i de tot el conjunt de terres de parla catalana o els . Per diferenciar-la del territori històric, sovint es denomina '''comunitat autònoma de Catalunya'''. Amb un estimat de 7.364.078 d'habitants del 2008, és la segona comunitat autònoma més poblada d'Espanya, i agrupa el 51,55% de la població total de les comunitats on el català és llengua pròpia.
+
+Catalunya va ser una possessió de l' que va passar a mans dels  i els  el . Els  la van conquerir el 712, però en  de la riba nord del Llobregat a finals del mateix segle i el començament del següent amb el suport de . Amb el temps, els comtes francs van convertir Catalunya en un domini independent . MSN Encarta. Data d'accés: 22 de novembre, 2008 i es van confederar el  amb la , acabant la conquesta dels territoris musulmans de Catalunya el .Ezequiel Gort Juanpere, '''' La Corona d'Aragó es va unir a la  el  i va conservar les seves institucions autònomes de govern fins a l'acabament de la  el , uns anys després del seu desmembrament per la cessió al  del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya. El 1978, va recuperar autonomia i es va constituir com a comunitat autònoma del Regne d'Espanya. 
+
+El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a  d'una manera àmpliament majoritària en el Preàmbul de l'. Tanmateix, la , en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a .
+
+En l'actualitat, Catalunya és una de les comunitats més riques i pròsperes d'Espanya La capital és .. La població de Catalunya el  superava els 7 milions d'habitants, en un total de 947 municipis dels quals 59 superen els 20.000 habitants. Dos terços de la població viuen a la .
+
+== Toponímia ==
+El nom de Catalunya, com a tal, es va començar a utilitzar a mitjan del segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la  que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins esdevenir sobirans. L'origen del mot, ''Catalunya'', encara és incert i obert a interpretacions. Una teoria és que es deriva de "terra de castells", i que hagi evolucionat del terme ''castlà'', el governador d'un castell. D'acord amb aquesta teoria, el terme castellà en seria homòleg. Una altra teoria suggereix que ''Catalunya'' prové de "Gotholàndia" és a dir la terra dels ; de fet, els francs sovint anomenaven el territori català (o fins i tot, la península ibèrica) com a .  identificà com a primer testimoni possible del nom de Catalunya l'historiador i geògraf musulmà , qui en la seva obra ''Tarsi al-akhbār'' parla de '''', contracció de ''kalat Talunya'', en català "castell de ", una localitat situada a mig camí de  a , cap a l'actual . Segons aquesta hipòtesi, els àrabs anomenarien els habitants de la  com «els que viuen més enllà de ka Talunya». L'origen àrab, a través d'un topònim iber, podria explicar la falta de correspondència exacta entre el gentilici ''català'' i el topònim ''Catalunya''. Altres teories suggereixen que prové d'un mític príncep alemany, , o del mot '''', tribu que habitava les terres del que avui són el  i el , i que per influència  va evolucionar a ''katelans'' i d'aquí a ''catalans''. 
+
+El '''Principat de Catalunya''' és un terme jurídic (en llatí ''principatus'') que aparegué al segle XIV per indicar el territori sota jurisdicció de les , el sobirà del qual (en , ''princeps'') era el rei del , sense ser formalment un regne sinó una agrupació de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts. Tot i que el territori del Principat fou posteriorment confederat amb la  i aquesta amb el , i que una porció en va ser annexionada per  (en l'actualitat, territori conegut com la ), el terme "Principat" sovint ha estat utilitzat per referir-se a les quatre províncies catalanes que conformen la comunitat autònoma, de manera informal, fins l'actualitat.
+
+== Geografia física ==
+
+Catalunya té una superfície aproximada de 32.000 km². Limita al nord amb  (65,3 km) i —el —(315 km), a l'oest amb l' (359,9 km), al sud amb el  (52,9 km) i a l'est amb la . La seva situació geogràfica ha afavorit, des de temps medievals, una relació propera i intensa amb la resta dels països mediterranis i alhora amb l'Europa continental. 
+
+Aproximadament el 28,7% del sòl de Catalunya es dedica als s; el 15,7% son s i pastures, l'1% correspon a ; el 43,4% a , el 6,7% a àrees urbanes o urbanitzables, i el 4,6% a altres activitats no especificades.
+
+=== Topografia ===
+Catalunya té una diversitat geogràfica molt marcada, tenint en compte la superfície relativament petita del seu territori. La  està condicionada pel litoral mediterrani, aquest, amb 580 quilòmetres de costa, i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord. El relleu català presenta, a grands trets, tres unitats morofestructurals generals:'''', "Grup Enciclopèdia Catalana". 
+* els : la formació muntanyosa que connecta la  amb el territori continental europeu, i situats al nord de Catalunya;
+* el  o les Serralades Costaneres Catalanes: una alternança d'elevacions i planes paral·leles a la costa mediterrània; i 
+* la : unitat estructural que configura el sector oriental de la . 
+, dos pics emblemàtics dels  i l'.]]
+]]
+Els Pirineus catalans representen gairebé la meitat, en longitud, de tot el Pirineu espanyol, ja que s'estén per més de 200 km. Tradicionalment s'ha diferenciat el Pirineu Axial, el principal del Prepirineu (meridional al territori català) i que son formacions muntanyoses paral·leles a les serralades principals però amb altituds menors, menys escarpades i d'una formació geològica diferent. Ambdós unitats són més amples a l'occident que no pas a l'orient, on es presenten els pics més elevats. L'elevació més alta de Catalunya, que es troba al nord de la comarca de , és la  amb 3.143 m, seguida del  (2.914 m) i el  (2.910) tots dos en la frontera amb . Al Preprineu hi destaquen diverses serralades com la  o la de . 
+
+El Sistema Mediterrani Català té la seva base en dues serralades més o menys paral·leles amb la costa, en una orientació del nord-oest cap al sud-oest. Aquestes dues serralades són la  i la . La Serralada Litoral és de menor extensió i amb altituds menors, mentre que la Serralada Prelitoral és major tant en extensió com en altitud. Dins el sistema es troba una sèrie de terres planes, les entitats majors de les quals formen la  i la . La Depressió Litoral se situa a l'est de la Serralada Prelitoral cap a la costa. La Depressió Prelitoral, per contra, se situa a l'interior, entre les dues serralades, i constitueix la base de les terres planes del  i el . Altres planes majors són la  i la Plana de l', majoritàriament a les comarques de la  i l'Alt i el Baix Empordà respectivament. Finalment, el Sistema també inclou la , que són formacions tardanes al nord de la Serralada Prelitoral i amb contacte amb els Pirineus i Prepirineus que originen altituds mitjanes i volcans a l'àrea de la . 
+
+La  és una plana situada entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral. Les comarques del sud de la  i les centrals de Barcelona ocupen aquest territori. Les terres de la Depressió se situen entre els 200 i els 600 m d'altitud. Les planes i les aigües que descendeixen dels Pirineus han fet que el territori sigui fèrtil pels camps de conreu i s'hi han construït nombrosos canals d'irrigació.
+
+=== Hidrografia ===
+ a ]]
+Gairebé la la totalitat de Catalunya pertany a la conca mediterrània. La xarxa hidrogràfica catalana està integrada per dues conques hidrogràfiques importants, la de l' i les conques internes de Catalunya, totes desguassant al Mediterrani. A més, hi ha la conca del  que desemboca a l', però només abasta el 1,73% del territori català.
+
+La xarxa hidrogràfica es pot dividir en dos sectors, un de vessant occidental o de l'Ebre i un de vessant oriental format per rius menors que desemboquen al Mediterrani al llarg del litoral català. El primer aporta una mitjana de 18.700 hm/any, mentre que la segona només aporta una mitjana de 2.020 hm/any. La diferència és deguda a la gran aportació de l'Ebre, del qual el  és un important tributari. A Catalunya hi ha, a més a més, una relativa riquesa d'aigües subterrànies, tot i que també existeix la desigualtat entre comarques, atesa l'estructura geològica complexa del territori. Als Pirineus catalans hi ha molts estanys petits, restes de l'època glacial. El major n'és el de . 
+
+La costa catalana és gairebé rectilínia, amb una longitud superior als 500 km i amb pocs accidents geogràfics—els més rellevants són el  i el  al nord, i el delta de l'Ebre al sud. On la Serralada Litoral se submergeix dins el mar, ho fa en dos segments, un entre l'Estartit i la població de Blanes (la ) i més al sur, les .. MSN Encarta. Data d'accés: 26 de novembre, 2008
+
+=== Clima ===
+
+Catalunya gaudeix d'un  temperat propi de la seva latitud a l'. Tot i així, atesa la seva variada topografia, hi ha una diversitat de climes i trets particulars. Les temperatures mitjanes anuals oscil·len des del 0 °C als Pirineus, fins als 17 °C a la costa del sud; les temperatures màximes poden arribar als 43 °C (a les ), i les mínimes als -30 °C (als Pirineus). 
+
+Quant a la pluviositat, Catalunya pot dividir-se en dues regions:
+* la Catalunya humida, integrada pels Pirineus, els Prepirineus, el Subpirineu i alguns illots muntanyosos de la serralada Prelitoral, on la pluviositat és superior als 700 mm anuals; i
+* la Catalunya seca; la resta del territori, on la pluviositat és inferior als 700 mm anuals.
+
+La pluviositat té una tendència equinoccial. Al mediterrani, els estius són secs i hi ha pluges primaverals. Als Pirineus, les precipitacions hi són abundants durant maig i juny, i els estius, en general, són humits. 
+
+En considerar tant les temperatures com la pluviositat, Catalunya es divideix en tres grans dominis climàtics:
+* un de clima alpí (als alts Pirineus);
+* un de clima atlàntic (a la conca de la Garona);
+* i un de clima mediterrani (la resta del territori), que se subdivideix en una àrea de muntanya alta i una de muntanya baixa.
+
+=== Protecció de la natura ===
+El 1990 el govern català va crear el Consell de Protecció de la Natura, un òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del paisatge, amb el propòsit de conèixer, estudiar, protegir i gestionar el medi natural català. Existeixen a Catalunya onze parcs naturals: el , , el , el , , , , , la  i la ; un parc nacional, ; una reserva natural, la ; i una reserva marina, les .
+
+== Política i govern ==
+
+
+ ]]
+, actual president de Catalunya]]
+
+=== La Generalitat de Catalunya ===
+La comunitat autònoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la  li garanteix com a nacionalitat. La norma institucional bàsica de Catalunya és l'. D'acord amb aquest, l' de Catalunya s'organitza políticament en l' de la . La Generalitat de Catalunya està formada per diverses institucions de govern, entre elles: Estatut d'Autonomia de Catalunya, 2006
+* el : el  del govern català; al parlament es realitza el debat polític i es controla i impulsa l'acció política i de govern. Entre les seves potestats, el Parlament aprova els pressupostos de la Generalitat. Està constituït per un mínim de 100 diputats i un màxim de 150, elegits per  amb llistes de partits tancades, per un termini de quatre anys;
+* la , encapçalada pel . El president és la més alta representació de la Generalitat i alhora de l'Estat espanyol a Catalunya. La seva funció és dirigir les accions del Govern; per tant és el representat del  de Catalunya; i
+* el Govern o  és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'administració de la Generalitat. El Govern està presidit pel president de la Generalitat, el conseller primer i els altres consellers. D'acord amb aquest, les competències principals del Govern són en l'àmbit de l'educació, la sanitat i la cultura. El finançament de la Generalitat és regulat per la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes i per l'.
+
+A més d'aquestes institucions, les altres institucions de la Generalitat són totes les que creï el Parlament mateix. Com a òrgans de garantia i control, en l'actualitat formen part de la Generalitat, el , el garant dels drets i les llibertats dels ciutadans, la  que controla els comptes econòmics de les institucions públiques de Catalunya, i el , que vetlla per l'adequació a l'Estatut i a la Constitució de l'Estat espanyol de les disposicions de la Generalitat. 
+
+La màxima institució del  a Catalunya recau sobre el , segons l'Estatut del 2006. Les competències del Tribunal Superior de Justícia inclouen conèixer els recursos i procediments en els diversos ordres institucionals i tutelar els drets reconeguts per l'Estatut. En tot cas, és competent en els ordres jurisdiccionals, civil, contenciós administratiu i social, i en els altres que es puguin crear en el futur.
+
+El Govern és part integrant de la . La capital i seu del Govern és la ciutat de . El  entre  i  ha estat , de , que fou seguit per , del , entre el  i el , i per , entre el  i finals del , també del . Després de les  del , un cop constituït el , el  va ser elegit nou president , de .
+
+Catalunya també disposa d'una policia pròpia, els , la força de policia civil més antiga d'Europa, els orígens de la qual es remunten al . Des de  està sota les ordres de la Generalitat, i des del  fins al  va fer un procés de desplegament substituint a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional, cossos dependents directament del Ministeri de l'Interior d'Espanya. L'Estat, però, conserva un nombre limitat d'agents a Catalunya per exercir altres funcions específiques: vigilància dels ports, aeroports, costes, fronteres, duanes, règim general d'estrangeria, documents d'identitat, tràfic d'armes i explosius, protecció fiscal de l'Estat i d'altres funcions que la  estableix.
+
+També en l'àmbit de la seguretat, existeixen en les localitats més importants les Policies Locals, que són cossos policials depenent dels Ajuntaments. En aquests moments existeixen aproximadament 200 d'aquests cossos. Cada Policia Local, també denominat en alguns municipis Policia Municipal (per exemple al Vendrell) o Guàrdia Urbana( per ex. a Barcelona o Reus), és un institut armat, de naturalesa civil amb estructura i organització jerarquitzada.
+
+Exerceixen funcions com:
+
+* Protegir a les autoritats de les corporacions locals, i vigilància o custòdia dels seus edificis i instal·lacions.
+Ordenar, senyalitzar i dirigir el tràfic en el casc urbà, d'acord amb l'establert en les normes de circulació.
+* Instruir atestats per accidents de circulació dins del casc urbà.
+Policia administrativa, quant a les ordenances, bàndols i altres disposicions municipals dins de l'àmbit de la seva competència.
+* Participar en les funcions de policia judicial.
+* La prestació d'auxili, en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, participant, en la forma prevista en les Lleis, en l'execució dels plans de protecció civil.
+* Efectuar diligències de prevenció i quantes actuacions tendeixin a evitar comissió d'actes delictius en el marc de col·laboració establert en les juntes de seguretat.
+* Vigilar els espais públics i col·laborar amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i amb la policia de les Comunitats Autònomes la protecció de les manifestacions i el manteniment de l'ordre en grans concentracions humanes, quan siguin requerits per a això.
+* Cooperar en la resolució dels conflictes privats quan siguin requerits per a això.
+
+=== Els símbols nacionals ===
+
+
+Catalunya té tres símbols representatius i distintius propis anomenats estatutàriament símbols nacionals: la , l' i la . 
+
+La bandera o senyera, va sorgir de la translació del senyal de l'escut dels  a un teixit. Encara que no n'hi ha cap referència documental abans del , és una de les banderes més antigues d'Europa. Generalitat de Catalunya La bandera catalana és una faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles, totes del mateix gruix. 
+
+L'himne nacional de Catalunya és '''', escrit en la seva forma actual per  el . La versió musical és de  de l'any . Els orígens darrera l'himne es remunten a una primitiva cançó nascuda arran dels fets històrics de  durant la guerra dels catalans contra el rei , en la qual els pagesos van protagonitzar episodis importants. És oficial per llei del Parlament des del , . 
+
+La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar el Parlament restaurat de Catalunya el . La diada nacional o Festa de Catalunya, se celebra l', recordant la pèrdua de les llibertats del mateix dia de l'any , després del , i alhora l'actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió: l'esperança d'un total recobrament nacional.
+
+=== Divisió territorial i administrativa ===
+
+]]
+]]
+]]
+Catalunya s'organitza territorialment en províncies. L'Estatut d'Autonomia del 2006 estableix l'organització administrativa de Catalunya en tres ens locals: els municipis, les comarques i les vegueries. 
+
+==== Províncies ====
+Catalunya està dividida administrativament en quatre , l'òrgan rector de les quals és la .
+* 
+* 
+* 
+* 
+
+Les capitals de província són les poblacions del mateix nom: , ,  i .
+
+==== Els municipis ====
+L'Estatut defineix el municipi com l'ens local bàsic i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públic. A més, li garanteix autonomia per a l'exercici de les seves competències i la gestió dels seus interessos respectius. Hi ha a Catalunya a l'actualitat . Per sota d'aquests ens locals hi ha les , que també gaudeixen d'una certa autonomia tot i dependre dels municipis respectius; actualment a Catalunya n'hi ha un total de .
+
+Els municipis amb més habitants són ''(vegeu la )'':
+
+
+==== Les vegueries ====
+La , una nova divisió territorial, es defineix com un àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal i de cooperació local amb personalitat jurídica pròpia, i és la divisió territorial que ha adoptat la Generalitat, d'acord al Estatut del 2006, per a l'organització territorial dels seus serveis. També gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. L'administració de les vegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions. 
+
+==== Les comarques ====
+Finalment, les  són entitats integrades per municipis per a la gestió de les seves competències i serveis locals. L'actual divisió comarcal té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de  en vigència fins al  quan seria suprimida pel . El 1987 la Generalitat tornà a adoptar aquesta divisió territorial i el  s'hi afegiren tres noves comarques. A l'actualitat n'hi ha 41.
+
+==== L'Aran ====
+La comarca de  disposa d'un règim jurídic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. La seva institució de govern és el '''', format pel ''Síndic'', el ''Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus'' i la ''Comission d'Auditors de Comdes''. El síndic hi és la més alta representació i l'ordinària de la Generalitat a l'Aran. La llengua pròpia de l'Aran és l'occità , el qual també és oficial a Catalunya.
+
+== Economia ==
+
+=== Indicadors econòmics ===
+
+Catalunya és un país de tradició industrial des del . En l'actualitat la , el  i els serveis són els principals sectors econòmics de Catalunya. El creixement mitjà anual del període - en termes reals va ser inferior a la mitjana espanyola. No obstant això, el  va créixer un 3,3%, el mateix percentatge que la mitjana espanyola i per damunt la mitjana europea. Segons les mateixes fonts, Catalunya es troba a la quarta posició de la classificació de  segons llur  per capita en  i aporta el 18,8% del PIB total d', 25,5% del sector industrial del PIB i el 17,5% del sector dels serveis. La  catalana, el  era del 6,6%. 
+
+Durant el , el creixement del PIB de Catalunya ha anat minvant de forma molt clara, passant del 3,6% d'evolució interanual durant el 2007, a 2,5% el primer trimestre i a 1,5% el segon trimestre.
+
+Com a percentatge del total espanyol, les exportacions d'alta tecnologia de Catalunya representaren, el , el 34,6%. El mateix any les importacions de Catalunya van representar el 29% del total espanyol i les exportacions el 26,8%. De les despeses per a la recerca i el desenvolupament de l'Estat, el 22,8% es van realitzar a Catalunya.
+
+Catalunya és la primera destinació turística d'Espanya; el 2005 va rebre 13,2 milions de turistes entre gener i novembre, equivalent al 25,3% de tots els turistes que van arribar a Espanya, un increment del 12,7% en un any. Les principals destinacions turístiques de Catalunya són la ciutat de  i les platges de  i de , així com els  amb 10 estacions d'esquí: , , , , , , , , ,  i .
+
+El preu de l'habitatge a Catalunya és el segon més alt d'Espanya, després de Madrid. El 2005 es pagaven 3.397 s per metre quadrat. No obstant això, per ciutat,  és la ciutat més cara d'Espanya, amb un preu mitja de 3.700 euros el metre quadrat. 
+
+Des del punt de vista financer, cal destacar la tradició i èxit de les  de Catalunya, major, fins i tot, que els bancs privats. De les 46 caixes d'estalvi espanyoles, 10 són catalanes. Destaquen, especialment, , la primera caixa d'estalvis d'Europa i . Dels bancs, el més important de Catalunya és el , el quart grup bancari més gran de l'Estat.
+
+=== Infraestructura ===
+Catalunya està ben comunicada tant per terra, mar i aire. Per a accedir per terra existeix una àmplia xarxa d'autopistes i carreteres i la xarxa de trens.
+
+==== Aeroports ====
+.]]
+* , situat a quinze quilòmetres de Barcelona, és el més important de Catalunya i el segon d'Espanya. L'aeroport disposa de dos grans terminals, la T1 i la T2, amb una capacitat per a més de 55 milions de passatgers a l'any.
+* , utilitzat especialment per les companyies de baix cost, és la base del trasllat de turistes a la Costa Brava.
+* , orientat al turisme de la província de Tarragona. A poc més d'una hora de Barcelona.
+* , no té vols comercials però admet aviació executiva.
+* , inaugurat el 2010.
+* , tancat en 1984 i reobert el 2010.
+
+
+==== Ports ====
+Els dos principals ports de Catalunya, tant pel transport de passatgers com de mercaderies són el  i el  que, a més, estan considerats dos dels ports més importants d'Espanya i del Mediterrani.
+
+A part, el litoral català té una gran quantitat de ports, tant de pescadors com d'esportius.
+
+==== Xarxa viària ====
+:''Vegeu també:  i 
+A Catalunya hi ha 12.000 quilòmetres de vies per al trànsit d'automòbils, tot i que 10.843 d'aquests quilòmetres corresponen a carreteres de calçada única. 962 són d' (665 amb peatge i 307 lliures de pagament). D'aquests 12.000 quilòmetres, 5.600 corresponen a carreteres la titularitat de les quals és de la Generalitat de Catalunya, 4.400 a les diputacions provincials i 1.955 al  de l'Administració central.
+
+L'estructura de les autopistes està centralitzada cap a Barcelona. La principal autopista és l', coneguda com "Autopista del Mediterrani", que travessa Catalunya unint, per un costat, Barcelona amb , passant per Girona, i Barcelona amb , passant per Tarragona. L'AP-7 té un desviament que uneix  amb , evitant passar per Barcelona ciutat. Aquesta carretera, la B-30, és el tercer cinturó de Barcelona i va de nord a sud del . L', que uneix Barcelona amb , passant per Lleida, és la segona autopista en trànsit de vehicles. La , també coneguda com "Autopista Pau Casals", uneix Barcelona amb  amb túnels que eviten el . Amb una longitud total de 56,3 quilòmetres, la C-32 és l'autopista més cara d'Europa al tenir dos peatges. L'autopista de pagament de Barcelona a  també s'anomena C-32 tot i que és coneguda com "Autopista del Maresme". Finalment, la  uneix  (Girona) amb  (Lleida) evitant Barcelona. Té 153 quilòmetres i és coneguda com "Eix Transversal".
+
+==== Ferrocarril ====
+
+Catalunya va ser el primer territori de la península en tenir , el  de , quan es va inaugurar la línia entre Barcelona i , d'una distància de 28,4 km. Els anys següents, abans de l'entrada del , es van construir més de 1.000 quilòmetres de via (quasi el 80% de les vies actuals), amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona. La majoria de les vies van ser finançades pel capital privat d'industrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins la gran ciutat.
+
+Actualment, tot i que s'han modernitzat els trens, la xarxa viària segueix sent pràcticament la mateixa que fa cent anys, amb una estructura molt centralitzada cap a Barcelona. Les dues rutes principals són la de la costa, que uneix França i el País Valencià pel litoral català, i la ruta cap a Saragossa, que uneix Barcelona amb Lleida passat per .
+.]]
+Les propietàries de les línies ferroviàries de Catalunya són l' i els . Operen a Catalunya les operadores  i FGC.
+
+Durant els primers mesos del 2008, va entrar en servei la línia d' () a l', amb tres línies de servei: Barcelona - Madrid, Barcelona -  i Barcelona - . La línia d'alta velocitat serà prolongada fins la frontera francesa, on continuarà fins a connectar amb l'actual xarxa francesa d'alta velocitat, de manera que s'establirà, també, una connexió ferroviària ràpida entre Barcelona i .
+
+D'altra banda, el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del 2005 un pla per a construir 1.100 quilòmetres de noves línies, 300 en vies convencionals i 800 en vies d'alta velocitat, que uniran les principals ciutats catalanes de forma transversal. El pla suposarà la inversió de 25.000 milions d'euros entre el 2006 i el .
+
+==== Altres transports públics ====
+L'única xarxa de  de Catalunya és el  que comunica entre si les ciutats de Barcelona, , , , ,  i . Actualment hi ha nou línies en marxa comptant les que gestiona  i les de FGC. A la província de Barcelona també s'hi pot trobar el  ( i ) i el , un sistema de lloguer de bicicletes.
+
+També hi ha una complerta xarxa d'autobusos arreu dels municipis catalans.
+
+== Geografia humana i societat ==
+
+=== Demografia ===
+ (línia)]]
+
+La població catalana en l'actualitat supera els 7 milions d'habitants. Segons l' la població de Catalunya el  era de 6.995.206 habitants, el 15,9% del total de la població espanyola. D'aquests, 603.636 o el 8,9% eren estrangers, el 22,3% del total d'estrangers que habiten a Espanya. Aproximadament 1,5 milions viuen a la capital, la ciutat de  (el 22,8% de la població de Catalunya); i 5 milions viuen a l', (el 72,7% de la població total de Catalunya), fent-la una de les  més grans d'. Per contra, les zones més despoblades de Catalunya són les comarques pirinenques. 
+
+Al voltant de 2,5 milions de persones viuen en un  de 25 km des de la capital. Dins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara l', ,  i . Les principals poblacions de la segona corona són , , , , , , ,  i .
+
+Catalunya ha rebut diverses onades d'immigrants al llarg del . El  la població de Catalunya era de dos milions d'habitants. En la dècada de  ja comptava amb més de cinc milions d'habitants; aquest creixement no només va ser degut a l'explosió demogràfica natural ans també al gran contingent migratori des de diverses regions d'Espanya, especialment d',  i . Una segona onada migratòria hi va arribar des de principis de la dècada de 1990, aquesta vegada no només d'altres regions d'Espanya sinó de l'estranger. 
+
+La , el  era de l'11,6% i la , del 8,9%. La  era del 2%. Pel que fa a la piràmide d'edats, el grup més nombrós es troba entre els 20 i 50 anys d'edat, i com és el cas de la majoria de les societats europees benestants, es percep un envelliment substancial de la població (és a dir, el cohort d'ancians cada vegada és major) i alhora un increment en l', que arriba als 80 anys.
+
+=== Llengua ===
+
+La llengua pròpia de Catalunya és el , excepte a la  on ho és l'. Tant el català com el , llengua oficial de l', són oficials en tot el territori. L', denominat  a la , és també oficial a Catalunya. Segons les dades de l', el 36% dels catalans utilitza el català com a llengua habitual, el 46% el castellà, 12% ambdues i el 0,03% l'aranès. El 6% de la població resident de la comunitat utilitza habitualment altres llengües.
+
+==== Coneixement del català ====
+Segons dades del 2007, el 93,8% de la població de Catalunya coneix el català, tot i que el 31,6% la tenen com a llengua inicial i el 37,2% com a llengua d'identificació. http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&amp;vgnextchannel=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&amp;vgnextfmt=default Estadística d'usos Lingüístics a Catalunya La taula següent mostra el coneixement i ús del català a Catalunya:
+
+
+ 
+
+==== Coneixement del castellà ====
+Segons dades oficials de 2008 publicats a la web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el castellà és la llengua més parlada de Catalunya, on supera el català tant com a llengua materna, d'identificació i habitual. 
+
+Font: Idescat. Enquesta demogràfica  http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&amp;V0=3&amp;V1=3&amp;V3=2523&amp;V4=2568&amp;ALLINFO=TRUE&amp;PARENT=1&amp;CTX=B
+
+==== Coneixement de l'occità aranès ====
+La taula següent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de l'occità aranès a la  (a l'any ). Els percentatges corresponen a la població total d'aquest territori i no pas a la població total de Catalunya.
+
+
+ 
+
+==== Coneixement de llengües estrangeres ====
+El març del 2011 el Baròmetre de la Comunicació en col·laboració amb l' feren un estudi sobre l'ús social de les llengües a Catalunya i el seu coneixement entre la població amb els següents resultats: 
+
+== Cultura i oci ==
+
+]]
+=== Belles arts i arts populars ===
+
+Catalunya ha donat al món moltes figures importants en els àmbits de la cultura. Els pintors catalans més coneguts internacionalment són ,  i . Molt enllaçat amb l'ambient pictòric català, va ser el malagueny  que va viure a Barcelona durant la seva joventut, formant-s'hi com a artista i iniciant-hi el moviment del . Altres artistes plàstics catalans són ,  i . Els museus pictòrics més rellevants de Catalunya són el Teatre-Museu Dalí, el  de , la , la , el  (MNAC), el  (MACBA), el  (CCCB) i el . 
+
+En l'àmbit de l'arquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversos estils artístics predominants a Europa, deixant petjada en les moltes esglésies, monestirs i catedrals, d'estils romànic (els millors exemples de la qual es troben a l'antiga  o ) i gòtic (els millors exemples de la qual es troben a les ciutats i a la Catalunya Nova). Altres exemples són l'arquitectura renaixentista, barroca i neoclàssica. El , a la fi del  es presenta com l'art nacional, en especial en les arts decoratives. Els arquitectes catalans de renom mundial d'aquest estil són ,  i . En l'àmbit del racionalisme arquitectònic, destacaren , , i altres. Més recentment, destaquen els urbanistes  i  entre molts altres. 
+
+En la , destaquen dos moments històrics d'esplendor de les lletres catalanes. El primer comença amb les cròniques historiogràfiques dels  i  contemporànies a les novel·les cavalleresques del   i la  del també valencià . El segon moment d'esplendor va començar durant el  amb la  cultural i política. Destacaren , ,  i . Durant el  es van desenvolupar el  i els  i hi destacaren els poetes ,  i . Durant la  i el període del  destacaren ,  i .
+
+L'àmbit de la  és un dels sector més vigorosos de la indústria cultural catalana, pel nombre d'activitats i esdeveniments musicals així com per la xarxa de recintes musicals, productores, compositors, intèrprets i grups de diferents gèneres que van néixer a Catalunya. Entre els compositors de música culta catalana més hom pot citar el  , la   i el  de gamba i  . Entre els cantants d' destaquen , ,  i .
+
+Entre els s de música popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la , com ara , ,  i ; en  van destacar Serrat,  i . En el  destaca , i en el   , ,  i amb un estil més , . La música electrònica, experimental i independent s'ha vist beneficiada amb la celebració de festivals com ara , el  o el .
+
+=== Costums i tradicions ===
+]]
+La  es considera la  nacional de Catalunya. És una dansa de grup que es balla en rotllana, on els balladors s'agafen de les mans, si és possible home-dona-home-dona... mirant tots al centre de la rotllana. S'acompanya amb el so dels instruments de vent de la cobla. El  i la  de les Terres de l'Ebre també són danses populars catalanes, així com les , pròpies de la costa. 
+
+Una manifestació molt rellevant i molt coneguda internacionalment és l'aixecament de  (torres humanes), tradició original del Camp de , i que s'ha estès a altres regions de Catalunya. Els participants rivalitzen per formar-ne es més alts i de millor estructura, coronats amb l', un nen o nena que aixeca el . 
+
+El , se celebra , patró de Catalunya. Aquesta festa se celebra amb la tradició de regalar  i s als familiars i amics.
+
+El , vigília del dia de Sant Joan, se celebra la revetlla de San Joan. La tradició antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els s, les malalties i altres desgràcies; es menja  i es beu .
+
+El  del , Catalunya va aprovar una . Aquesta nova llei, que serà efectiva a partir de l' de l'any , va partir d'una  en la què van firmar unes 180,000 persones.
+
+=== Esports ===
+
+]]
+Catalunya és un país amb gran tradició esportiva, especialment des de finals del , data en què s'hi van fundar els grans clubs en tots els àmbits que, en alguns casos, van ser els primers a fundar-se d'. Els esports més populars són el , el , el , l' i d'altres. Cal esmentar també l'afició per l', i les nombroses estacions d'esquí situades als Pirineus catalans. 
+
+Els clubs de futbol més importants de Catalunya són el  i el , ambdós de Barcelona, que jugen a la primera divisió del . Altre equip important és el , de la segona divisió. El FCB ha guanyat 21 vegades el títol de campió de la  i quatre vegades la , a més d'altres títols importants. Destaca la consecució en una mateixa temporada (2008-09) dels sis títols possibles (,, , ,  i  per part del , estant el primer equip de la història que ho aconsegueix.
+
+Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals més importants: els  d'estiu, i sent-ne l'única seu espanyola a fer-ho, el , els  de , els campionats del món d' i , i l'. Catalunya va ser seu local per a la  d' el . S'hi celebren també el ''Gran Premio de España'' de , i el  de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeló; així com el Ral·li Costa Brava.
+
+Dotze federacions esportives catalanes són oficialment reconegudes per les federacions internacionals. Aquestes federacions compten amb seleccions en catorze disciplines, cap d'elles olímpica, que participen a nivell internacional de manera oficial, representant Catalunya. Les catorze seleccions catalanes són de , , , , , , , , , , , ,  i .
+
+=== Ciència i tecnologia ===
+La recerca científica i tecnològica ha estat un dels pilars del desenvolupament econòmic i industrial de Catalunya. Alguns dels científics més cèlebres de Catalunya són , l' , el   i el  . En la recerca científica econòmica destaca . 
+
+Actualment tant el govern com les empreses privades estan realitzant grans inversions econòmiques per a potenciar les recerques científiques i tecnològiques, no només dels centres  ans també en les institucions de recerca privades. Destaca en aquest cas el Consell Superior d'Investigacions Científiques de Catalunya.
+
+== Història ==
+
+La història de Catalunya, tant al nord com al sud dels  es pot dividir en les següents etapes:
+* 
+* 
+* 
+* 
+* 
+* 
+* 
+* 
+* 
+
+ la radicalització política catalana accentuà els plantejaments . L'opúscle  publicat el  sostenía que a la  només la representen , soles, com a reunió dels , sense la necessària presència del rei: «''Solo las resoluciones que se toman en cortes de un reyno o provincia son las que se atribuyen a la '''' , que sólo se representa en sus braços unidos. Toda la'' '''Nación Cathalana''', ''junta en sus Braços, resolvió el defenderse por el rey, en cuyo dominio estava ''» Fontana (2004: 20).]]
+El territori que ocupa Catalunya fou conquerit per l' el  i formà part de la província ; al  la Tarraconense fou conquerida pels gots i formà part del . Els 712 els  derrotaren els gots i ocuparen la Tarraconense, però a finals d'aquell mateix segle en foren expulsats de la part nord pels francs amb el suport de .. 6. Historia. MSN Encarta en español.  La  franca fou organitzada en comtats, que a l'extinció de la dinastia carolíngia no renovaren el vassallatge a la nova dinastia reial franca. El  va fer-se amb el control de diversos comtats i el  es casà amb , filla del rei d'Aragó, constituint una unió dinàstica entre ambdós llinatges. , el primer en ser rei d'Aragó i comte de Barcelona, unificà políticament l'heterogeni grup de  que estaven sota la jurisdicció mitjançant tres documents de caràcter legislatiu, jurídic i cultural: els '''' (Usatges de Barcelona), el '''' (Llibre del domini del rei), i la '''' (Gestes dels comtes de Barcelona), documents que configuraren Catalunya com un estat medieval, pàg. 14 amb un corpus legislatiu i judicial unificat, uns referents culturals comuns, i unes fronteres que foren definides com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («''de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cum suis finibus''»)., pàg. 60 Administrativament Catalunya fou articulada mitjançant una estructura jurisdiccional d'àmbit territorial, les ,, pàg. 62 al capdavant de les quals hi havia un representant de l'autoritat reial, el veguer. La fundació de Catalunya com a estat es veu representada per l'aparició del terme ''Cathalonia'' en la documentació legal de la cancelleria del , que passà de tenir la mera i vaga accepció geogràfica anterior a esdevenir la denominació oficial d'un espai polític i ètnic definit. 
+
+El  el rei  consagrà la «Unió» indissoluble d'Aragó, València i Catalunya, transformant la unió dinàstica en una potent federació d'estats, pp. 268-269  anomenada ''Cfr.'' , en , Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3:  respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi una estructura política equivalent i similar entre sí: , s i . La unió dinàstica del  amb la  i la  no alterà el sistema constitucional dels estats de la Corona d'Aragó. El  el projecte centralista del comte duc d'Olivares desencadenà la , que acabà ocasionant la separació del  i pèrdua per cessió al  dels .  transcripció dels arxius nacionals de França (en ) L'entronització de la  desencadenà la  a nivell europeu i el  la vulneració del  desencadenà un aixecament que convertí el conflicte en una guerra interna entre els estats de la . La guerra acabà amb la cessió de estats hispànics d'Itàlia, de Flandes, de  i , i la imposició de l' amb els .  
+
+El col·lapse de l' al llarg del  i l'establiment de  no suposà la recuperació del sistema constitucional propi de Catalunya i dels altres estats de la Corona d'Aragó, sinó que consagraren el  com un règim polític centralitzat. Al llarg del  s'assajaren diferents mètodes de descentralització administrativa com la  o la , però no fou fins a la promulgació de la  i l'aprovació de l' quan es consolidà l'actual sistema espanyol de delegació político-administrativa en les comunitats autònomes. L' estatueix en el seu preàmbul que «el Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a », tot i que la vigent  limita el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya al d'una .
+
+== Notes i referències ==
+
+
+== Bibliografia ==
+* 
+* 
+
+== Vegeu també ==
+
+
+* 
+* 
+* 
+
+
+== Enllaços externs ==
+
+* 
+*  Informació estadística detallada de Catalunya
+*  a la Classic Encyclopedia, basada a l'edició de l'Encyclopaedia Britannica de 1911
+* 
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+