scylla 0.8.32 → 0.9.0

data/source_texts/catalan.txt

@@ -1,435 +0,0 @@
-
-
-
-
-
-'''Catalunya''' (''Catalonha'' en  i ''Cataluña'' en ) és un   de la  occidental constituït com a  d'. És situat a la costa nord-est de la  limitant al nord amb  i , a l'oest amb , al sud amb el  i a l'est amb el . Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del  i de tot el conjunt de terres de parla catalana o els . Per diferenciar-la del territori històric, sovint es denomina '''comunitat autònoma de Catalunya'''. Amb un estimat de 7.364.078 d'habitants del 2008, és la segona comunitat autònoma més poblada d'Espanya, i agrupa el 51,55% de la població total de les comunitats on el català és llengua pròpia.
-
-Catalunya va ser una possessió de l' que va passar a mans dels  i els  el . Els  la van conquerir el 712, però en  de la riba nord del Llobregat a finals del mateix segle i el començament del següent amb el suport de . Amb el temps, els comtes francs van convertir Catalunya en un domini independent . MSN Encarta. Data d'accés: 22 de novembre, 2008 i es van confederar el  amb la , acabant la conquesta dels territoris musulmans de Catalunya el .Ezequiel Gort Juanpere, '''' La Corona d'Aragó es va unir a la  el  i va conservar les seves institucions autònomes de govern fins a l'acabament de la  el , uns anys després del seu desmembrament per la cessió al  del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya. El 1978, va recuperar autonomia i es va constituir com a comunitat autònoma del Regne d'Espanya. 
-
-El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a  d'una manera àmpliament majoritària en el Preàmbul de l'. Tanmateix, la , en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a .
-
-En l'actualitat, Catalunya és una de les comunitats més riques i pròsperes d'Espanya La capital és .. La població de Catalunya el  superava els 7 milions d'habitants, en un total de 947 municipis dels quals 59 superen els 20.000 habitants. Dos terços de la població viuen a la .
-
-== Toponímia ==
-El nom de Catalunya, com a tal, es va començar a utilitzar a mitjan del segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la  que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins esdevenir sobirans. L'origen del mot, ''Catalunya'', encara és incert i obert a interpretacions. Una teoria és que es deriva de "terra de castells", i que hagi evolucionat del terme ''castlà'', el governador d'un castell. D'acord amb aquesta teoria, el terme castellà en seria homòleg. Una altra teoria suggereix que ''Catalunya'' prové de "Gotholàndia" és a dir la terra dels ; de fet, els francs sovint anomenaven el territori català (o fins i tot, la península ibèrica) com a .  identificà com a primer testimoni possible del nom de Catalunya l'historiador i geògraf musulmà , qui en la seva obra ''Tarsi al-akhbār'' parla de '''', contracció de ''kalat Talunya'', en català "castell de ", una localitat situada a mig camí de  a , cap a l'actual . Segons aquesta hipòtesi, els àrabs anomenarien els habitants de la  com «els que viuen més enllà de ka Talunya». L'origen àrab, a través d'un topònim iber, podria explicar la falta de correspondència exacta entre el gentilici ''català'' i el topònim ''Catalunya''. Altres teories suggereixen que prové d'un mític príncep alemany, , o del mot '''', tribu que habitava les terres del que avui són el  i el , i que per influència  va evolucionar a ''katelans'' i d'aquí a ''catalans''. 
-
-El '''Principat de Catalunya''' és un terme jurídic (en llatí ''principatus'') que aparegué al segle XIV per indicar el territori sota jurisdicció de les , el sobirà del qual (en , ''princeps'') era el rei del , sense ser formalment un regne sinó una agrupació de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts. Tot i que el territori del Principat fou posteriorment confederat amb la  i aquesta amb el , i que una porció en va ser annexionada per  (en l'actualitat, territori conegut com la ), el terme "Principat" sovint ha estat utilitzat per referir-se a les quatre províncies catalanes que conformen la comunitat autònoma, de manera informal, fins l'actualitat.
-
-== Geografia física ==
-
-Catalunya té una superfície aproximada de 32.000 km². Limita al nord amb  (65,3 km) i —el —(315 km), a l'oest amb l' (359,9 km), al sud amb el  (52,9 km) i a l'est amb la . La seva situació geogràfica ha afavorit, des de temps medievals, una relació propera i intensa amb la resta dels països mediterranis i alhora amb l'Europa continental. 
-
-Aproximadament el 28,7% del sòl de Catalunya es dedica als s; el 15,7% son s i pastures, l'1% correspon a ; el 43,4% a , el 6,7% a àrees urbanes o urbanitzables, i el 4,6% a altres activitats no especificades.
-
-=== Topografia ===
-Catalunya té una diversitat geogràfica molt marcada, tenint en compte la superfície relativament petita del seu territori. La  està condicionada pel litoral mediterrani, aquest, amb 580 quilòmetres de costa, i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord. El relleu català presenta, a grands trets, tres unitats morofestructurals generals:'''', "Grup Enciclopèdia Catalana". 
-* els : la formació muntanyosa que connecta la  amb el territori continental europeu, i situats al nord de Catalunya;
-* el  o les Serralades Costaneres Catalanes: una alternança d'elevacions i planes paral·leles a la costa mediterrània; i 
-* la : unitat estructural que configura el sector oriental de la . 
-, dos pics emblemàtics dels  i l'.]]
-]]
-Els Pirineus catalans representen gairebé la meitat, en longitud, de tot el Pirineu espanyol, ja que s'estén per més de 200 km. Tradicionalment s'ha diferenciat el Pirineu Axial, el principal del Prepirineu (meridional al territori català) i que son formacions muntanyoses paral·leles a les serralades principals però amb altituds menors, menys escarpades i d'una formació geològica diferent. Ambdós unitats són més amples a l'occident que no pas a l'orient, on es presenten els pics més elevats. L'elevació més alta de Catalunya, que es troba al nord de la comarca de , és la  amb 3.143 m, seguida del  (2.914 m) i el  (2.910) tots dos en la frontera amb . Al Preprineu hi destaquen diverses serralades com la  o la de . 
-
-El Sistema Mediterrani Català té la seva base en dues serralades més o menys paral·leles amb la costa, en una orientació del nord-oest cap al sud-oest. Aquestes dues serralades són la  i la . La Serralada Litoral és de menor extensió i amb altituds menors, mentre que la Serralada Prelitoral és major tant en extensió com en altitud. Dins el sistema es troba una sèrie de terres planes, les entitats majors de les quals formen la  i la . La Depressió Litoral se situa a l'est de la Serralada Prelitoral cap a la costa. La Depressió Prelitoral, per contra, se situa a l'interior, entre les dues serralades, i constitueix la base de les terres planes del  i el . Altres planes majors són la  i la Plana de l', majoritàriament a les comarques de la  i l'Alt i el Baix Empordà respectivament. Finalment, el Sistema també inclou la , que són formacions tardanes al nord de la Serralada Prelitoral i amb contacte amb els Pirineus i Prepirineus que originen altituds mitjanes i volcans a l'àrea de la . 
-
-La  és una plana situada entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral. Les comarques del sud de la  i les centrals de Barcelona ocupen aquest territori. Les terres de la Depressió se situen entre els 200 i els 600 m d'altitud. Les planes i les aigües que descendeixen dels Pirineus han fet que el territori sigui fèrtil pels camps de conreu i s'hi han construït nombrosos canals d'irrigació.
-
-=== Hidrografia ===
- a ]]
-Gairebé la la totalitat de Catalunya pertany a la conca mediterrània. La xarxa hidrogràfica catalana està integrada per dues conques hidrogràfiques importants, la de l' i les conques internes de Catalunya, totes desguassant al Mediterrani. A més, hi ha la conca del  que desemboca a l', però només abasta el 1,73% del territori català.
-
-La xarxa hidrogràfica es pot dividir en dos sectors, un de vessant occidental o de l'Ebre i un de vessant oriental format per rius menors que desemboquen al Mediterrani al llarg del litoral català. El primer aporta una mitjana de 18.700 hm/any, mentre que la segona només aporta una mitjana de 2.020 hm/any. La diferència és deguda a la gran aportació de l'Ebre, del qual el  és un important tributari. A Catalunya hi ha, a més a més, una relativa riquesa d'aigües subterrànies, tot i que també existeix la desigualtat entre comarques, atesa l'estructura geològica complexa del territori. Als Pirineus catalans hi ha molts estanys petits, restes de l'època glacial. El major n'és el de . 
-
-La costa catalana és gairebé rectilínia, amb una longitud superior als 500 km i amb pocs accidents geogràfics—els més rellevants són el  i el  al nord, i el delta de l'Ebre al sud. On la Serralada Litoral se submergeix dins el mar, ho fa en dos segments, un entre l'Estartit i la població de Blanes (la ) i més al sur, les .. MSN Encarta. Data d'accés: 26 de novembre, 2008
-
-=== Clima ===
-
-Catalunya gaudeix d'un  temperat propi de la seva latitud a l'. Tot i així, atesa la seva variada topografia, hi ha una diversitat de climes i trets particulars. Les temperatures mitjanes anuals oscil·len des del 0 °C als Pirineus, fins als 17 °C a la costa del sud; les temperatures màximes poden arribar als 43 °C (a les ), i les mínimes als -30 °C (als Pirineus). 
-
-Quant a la pluviositat, Catalunya pot dividir-se en dues regions:
-* la Catalunya humida, integrada pels Pirineus, els Prepirineus, el Subpirineu i alguns illots muntanyosos de la serralada Prelitoral, on la pluviositat és superior als 700 mm anuals; i
-* la Catalunya seca; la resta del territori, on la pluviositat és inferior als 700 mm anuals.
-
-La pluviositat té una tendència equinoccial. Al mediterrani, els estius són secs i hi ha pluges primaverals. Als Pirineus, les precipitacions hi són abundants durant maig i juny, i els estius, en general, són humits. 
-
-En considerar tant les temperatures com la pluviositat, Catalunya es divideix en tres grans dominis climàtics:
-* un de clima alpí (als alts Pirineus);
-* un de clima atlàntic (a la conca de la Garona);
-* i un de clima mediterrani (la resta del territori), que se subdivideix en una àrea de muntanya alta i una de muntanya baixa.
-
-=== Protecció de la natura ===
-El 1990 el govern català va crear el Consell de Protecció de la Natura, un òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del paisatge, amb el propòsit de conèixer, estudiar, protegir i gestionar el medi natural català. Existeixen a Catalunya onze parcs naturals: el , , el , el , , , , , la  i la ; un parc nacional, ; una reserva natural, la ; i una reserva marina, les .
-
-== Política i govern ==
-
-
- ]]
-, actual president de Catalunya]]
-
-=== La Generalitat de Catalunya ===
-La comunitat autònoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la  li garanteix com a nacionalitat. La norma institucional bàsica de Catalunya és l'. D'acord amb aquest, l' de Catalunya s'organitza políticament en l' de la . La Generalitat de Catalunya està formada per diverses institucions de govern, entre elles: Estatut d'Autonomia de Catalunya, 2006
-* el : el  del govern català; al parlament es realitza el debat polític i es controla i impulsa l'acció política i de govern. Entre les seves potestats, el Parlament aprova els pressupostos de la Generalitat. Està constituït per un mínim de 100 diputats i un màxim de 150, elegits per  amb llistes de partits tancades, per un termini de quatre anys;
-* la , encapçalada pel . El president és la més alta representació de la Generalitat i alhora de l'Estat espanyol a Catalunya. La seva funció és dirigir les accions del Govern; per tant és el representat del  de Catalunya; i
-* el Govern o  és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'administració de la Generalitat. El Govern està presidit pel president de la Generalitat, el conseller primer i els altres consellers. D'acord amb aquest, les competències principals del Govern són en l'àmbit de l'educació, la sanitat i la cultura. El finançament de la Generalitat és regulat per la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes i per l'.
-
-A més d'aquestes institucions, les altres institucions de la Generalitat són totes les que creï el Parlament mateix. Com a òrgans de garantia i control, en l'actualitat formen part de la Generalitat, el , el garant dels drets i les llibertats dels ciutadans, la  que controla els comptes econòmics de les institucions públiques de Catalunya, i el , que vetlla per l'adequació a l'Estatut i a la Constitució de l'Estat espanyol de les disposicions de la Generalitat. 
-
-La màxima institució del  a Catalunya recau sobre el , segons l'Estatut del 2006. Les competències del Tribunal Superior de Justícia inclouen conèixer els recursos i procediments en els diversos ordres institucionals i tutelar els drets reconeguts per l'Estatut. En tot cas, és competent en els ordres jurisdiccionals, civil, contenciós administratiu i social, i en els altres que es puguin crear en el futur.
-
-El Govern és part integrant de la . La capital i seu del Govern és la ciutat de . El  entre  i  ha estat , de , que fou seguit per , del , entre el  i el , i per , entre el  i finals del , també del . Després de les  del , un cop constituït el , el  va ser elegit nou president , de .
-
-Catalunya també disposa d'una policia pròpia, els , la força de policia civil més antiga d'Europa, els orígens de la qual es remunten al . Des de  està sota les ordres de la Generalitat, i des del  fins al  va fer un procés de desplegament substituint a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional, cossos dependents directament del Ministeri de l'Interior d'Espanya. L'Estat, però, conserva un nombre limitat d'agents a Catalunya per exercir altres funcions específiques: vigilància dels ports, aeroports, costes, fronteres, duanes, règim general d'estrangeria, documents d'identitat, tràfic d'armes i explosius, protecció fiscal de l'Estat i d'altres funcions que la  estableix.
-
-També en l'àmbit de la seguretat, existeixen en les localitats més importants les Policies Locals, que són cossos policials depenent dels Ajuntaments. En aquests moments existeixen aproximadament 200 d'aquests cossos. Cada Policia Local, també denominat en alguns municipis Policia Municipal (per exemple al Vendrell) o Guàrdia Urbana( per ex. a Barcelona o Reus), és un institut armat, de naturalesa civil amb estructura i organització jerarquitzada.
-
-Exerceixen funcions com:
-
-* Protegir a les autoritats de les corporacions locals, i vigilància o custòdia dels seus edificis i instal·lacions.
-Ordenar, senyalitzar i dirigir el tràfic en el casc urbà, d'acord amb l'establert en les normes de circulació.
-* Instruir atestats per accidents de circulació dins del casc urbà.
-Policia administrativa, quant a les ordenances, bàndols i altres disposicions municipals dins de l'àmbit de la seva competència.
-* Participar en les funcions de policia judicial.
-* La prestació d'auxili, en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, participant, en la forma prevista en les Lleis, en l'execució dels plans de protecció civil.
-* Efectuar diligències de prevenció i quantes actuacions tendeixin a evitar comissió d'actes delictius en el marc de col·laboració establert en les juntes de seguretat.
-* Vigilar els espais públics i col·laborar amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i amb la policia de les Comunitats Autònomes la protecció de les manifestacions i el manteniment de l'ordre en grans concentracions humanes, quan siguin requerits per a això.
-* Cooperar en la resolució dels conflictes privats quan siguin requerits per a això.
-
-=== Els símbols nacionals ===
-
-
-Catalunya té tres símbols representatius i distintius propis anomenats estatutàriament símbols nacionals: la , l' i la . 
-
-La bandera o senyera, va sorgir de la translació del senyal de l'escut dels  a un teixit. Encara que no n'hi ha cap referència documental abans del , és una de les banderes més antigues d'Europa. Generalitat de Catalunya La bandera catalana és una faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles, totes del mateix gruix. 
-
-L'himne nacional de Catalunya és '''', escrit en la seva forma actual per  el . La versió musical és de  de l'any . Els orígens darrera l'himne es remunten a una primitiva cançó nascuda arran dels fets històrics de  durant la guerra dels catalans contra el rei , en la qual els pagesos van protagonitzar episodis importants. És oficial per llei del Parlament des del , . 
-
-La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar el Parlament restaurat de Catalunya el . La diada nacional o Festa de Catalunya, se celebra l', recordant la pèrdua de les llibertats del mateix dia de l'any , després del , i alhora l'actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió: l'esperança d'un total recobrament nacional.
-
-=== Divisió territorial i administrativa ===
-
-]]
-]]
-]]
-Catalunya s'organitza territorialment en províncies. L'Estatut d'Autonomia del 2006 estableix l'organització administrativa de Catalunya en tres ens locals: els municipis, les comarques i les vegueries. 
-
-==== Províncies ====
-Catalunya està dividida administrativament en quatre , l'òrgan rector de les quals és la .
-* 
-* 
-* 
-* 
-
-Les capitals de província són les poblacions del mateix nom: , ,  i .
-
-==== Els municipis ====
-L'Estatut defineix el municipi com l'ens local bàsic i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públic. A més, li garanteix autonomia per a l'exercici de les seves competències i la gestió dels seus interessos respectius. Hi ha a Catalunya a l'actualitat . Per sota d'aquests ens locals hi ha les , que també gaudeixen d'una certa autonomia tot i dependre dels municipis respectius; actualment a Catalunya n'hi ha un total de .
-
-Els municipis amb més habitants són ''(vegeu la )'':
-
-
-==== Les vegueries ====
-La , una nova divisió territorial, es defineix com un àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal i de cooperació local amb personalitat jurídica pròpia, i és la divisió territorial que ha adoptat la Generalitat, d'acord al Estatut del 2006, per a l'organització territorial dels seus serveis. També gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. L'administració de les vegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions. 
-
-==== Les comarques ====
-Finalment, les  són entitats integrades per municipis per a la gestió de les seves competències i serveis locals. L'actual divisió comarcal té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de  en vigència fins al  quan seria suprimida pel . El 1987 la Generalitat tornà a adoptar aquesta divisió territorial i el  s'hi afegiren tres noves comarques. A l'actualitat n'hi ha 41.
-
-==== L'Aran ====
-La comarca de  disposa d'un règim jurídic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. La seva institució de govern és el '''', format pel ''Síndic'', el ''Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus'' i la ''Comission d'Auditors de Comdes''. El síndic hi és la més alta representació i l'ordinària de la Generalitat a l'Aran. La llengua pròpia de l'Aran és l'occità , el qual també és oficial a Catalunya.
-
-== Economia ==
-
-=== Indicadors econòmics ===
-
-Catalunya és un país de tradició industrial des del . En l'actualitat la , el  i els serveis són els principals sectors econòmics de Catalunya. El creixement mitjà anual del període - en termes reals va ser inferior a la mitjana espanyola. No obstant això, el  va créixer un 3,3%, el mateix percentatge que la mitjana espanyola i per damunt la mitjana europea. Segons les mateixes fonts, Catalunya es troba a la quarta posició de la classificació de  segons llur  per capita en  i aporta el 18,8% del PIB total d', 25,5% del sector industrial del PIB i el 17,5% del sector dels serveis. La  catalana, el  era del 6,6%. 
-
-Durant el , el creixement del PIB de Catalunya ha anat minvant de forma molt clara, passant del 3,6% d'evolució interanual durant el 2007, a 2,5% el primer trimestre i a 1,5% el segon trimestre.
-
-Com a percentatge del total espanyol, les exportacions d'alta tecnologia de Catalunya representaren, el , el 34,6%. El mateix any les importacions de Catalunya van representar el 29% del total espanyol i les exportacions el 26,8%. De les despeses per a la recerca i el desenvolupament de l'Estat, el 22,8% es van realitzar a Catalunya.
-
-Catalunya és la primera destinació turística d'Espanya; el 2005 va rebre 13,2 milions de turistes entre gener i novembre, equivalent al 25,3% de tots els turistes que van arribar a Espanya, un increment del 12,7% en un any. Les principals destinacions turístiques de Catalunya són la ciutat de  i les platges de  i de , així com els  amb 10 estacions d'esquí: , , , , , , , , ,  i .
-
-El preu de l'habitatge a Catalunya és el segon més alt d'Espanya, després de Madrid. El 2005 es pagaven 3.397 s per metre quadrat. No obstant això, per ciutat,  és la ciutat més cara d'Espanya, amb un preu mitja de 3.700 euros el metre quadrat. 
-
-Des del punt de vista financer, cal destacar la tradició i èxit de les  de Catalunya, major, fins i tot, que els bancs privats. De les 46 caixes d'estalvi espanyoles, 10 són catalanes. Destaquen, especialment, , la primera caixa d'estalvis d'Europa i . Dels bancs, el més important de Catalunya és el , el quart grup bancari més gran de l'Estat.
-
-=== Infraestructura ===
-Catalunya està ben comunicada tant per terra, mar i aire. Per a accedir per terra existeix una àmplia xarxa d'autopistes i carreteres i la xarxa de trens.
-
-==== Aeroports ====
-.]]
-* , situat a quinze quilòmetres de Barcelona, és el més important de Catalunya i el segon d'Espanya. L'aeroport disposa de dos grans terminals, la T1 i la T2, amb una capacitat per a més de 55 milions de passatgers a l'any.
-* , utilitzat especialment per les companyies de baix cost, és la base del trasllat de turistes a la Costa Brava.
-* , orientat al turisme de la província de Tarragona. A poc més d'una hora de Barcelona.
-* , no té vols comercials però admet aviació executiva.
-* , inaugurat el 2010.
-* , tancat en 1984 i reobert el 2010.
-
-
-==== Ports ====
-Els dos principals ports de Catalunya, tant pel transport de passatgers com de mercaderies són el  i el  que, a més, estan considerats dos dels ports més importants d'Espanya i del Mediterrani.
-
-A part, el litoral català té una gran quantitat de ports, tant de pescadors com d'esportius.
-
-==== Xarxa viària ====
-:''Vegeu també:  i 
-A Catalunya hi ha 12.000 quilòmetres de vies per al trànsit d'automòbils, tot i que 10.843 d'aquests quilòmetres corresponen a carreteres de calçada única. 962 són d' (665 amb peatge i 307 lliures de pagament). D'aquests 12.000 quilòmetres, 5.600 corresponen a carreteres la titularitat de les quals és de la Generalitat de Catalunya, 4.400 a les diputacions provincials i 1.955 al  de l'Administració central.
-
-L'estructura de les autopistes està centralitzada cap a Barcelona. La principal autopista és l', coneguda com "Autopista del Mediterrani", que travessa Catalunya unint, per un costat, Barcelona amb , passant per Girona, i Barcelona amb , passant per Tarragona. L'AP-7 té un desviament que uneix  amb , evitant passar per Barcelona ciutat. Aquesta carretera, la B-30, és el tercer cinturó de Barcelona i va de nord a sud del . L', que uneix Barcelona amb , passant per Lleida, és la segona autopista en trànsit de vehicles. La , també coneguda com "Autopista Pau Casals", uneix Barcelona amb  amb túnels que eviten el . Amb una longitud total de 56,3 quilòmetres, la C-32 és l'autopista més cara d'Europa al tenir dos peatges. L'autopista de pagament de Barcelona a  també s'anomena C-32 tot i que és coneguda com "Autopista del Maresme". Finalment, la  uneix  (Girona) amb  (Lleida) evitant Barcelona. Té 153 quilòmetres i és coneguda com "Eix Transversal".
-
-==== Ferrocarril ====
-
-Catalunya va ser el primer territori de la península en tenir , el  de , quan es va inaugurar la línia entre Barcelona i , d'una distància de 28,4 km. Els anys següents, abans de l'entrada del , es van construir més de 1.000 quilòmetres de via (quasi el 80% de les vies actuals), amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona. La majoria de les vies van ser finançades pel capital privat d'industrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins la gran ciutat.
-
-Actualment, tot i que s'han modernitzat els trens, la xarxa viària segueix sent pràcticament la mateixa que fa cent anys, amb una estructura molt centralitzada cap a Barcelona. Les dues rutes principals són la de la costa, que uneix França i el País Valencià pel litoral català, i la ruta cap a Saragossa, que uneix Barcelona amb Lleida passat per .
-.]]
-Les propietàries de les línies ferroviàries de Catalunya són l' i els . Operen a Catalunya les operadores  i FGC.
-
-Durant els primers mesos del 2008, va entrar en servei la línia d' () a l', amb tres línies de servei: Barcelona - Madrid, Barcelona -  i Barcelona - . La línia d'alta velocitat serà prolongada fins la frontera francesa, on continuarà fins a connectar amb l'actual xarxa francesa d'alta velocitat, de manera que s'establirà, també, una connexió ferroviària ràpida entre Barcelona i .
-
-D'altra banda, el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del 2005 un pla per a construir 1.100 quilòmetres de noves línies, 300 en vies convencionals i 800 en vies d'alta velocitat, que uniran les principals ciutats catalanes de forma transversal. El pla suposarà la inversió de 25.000 milions d'euros entre el 2006 i el .
-
-==== Altres transports públics ====
-L'única xarxa de  de Catalunya és el  que comunica entre si les ciutats de Barcelona, , , , ,  i . Actualment hi ha nou línies en marxa comptant les que gestiona  i les de FGC. A la província de Barcelona també s'hi pot trobar el  ( i ) i el , un sistema de lloguer de bicicletes.
-
-També hi ha una complerta xarxa d'autobusos arreu dels municipis catalans.
-
-== Geografia humana i societat ==
-
-=== Demografia ===
- (línia)]]
-
-La població catalana en l'actualitat supera els 7 milions d'habitants. Segons l' la població de Catalunya el  era de 6.995.206 habitants, el 15,9% del total de la població espanyola. D'aquests, 603.636 o el 8,9% eren estrangers, el 22,3% del total d'estrangers que habiten a Espanya. Aproximadament 1,5 milions viuen a la capital, la ciutat de  (el 22,8% de la població de Catalunya); i 5 milions viuen a l', (el 72,7% de la població total de Catalunya), fent-la una de les  més grans d'. Per contra, les zones més despoblades de Catalunya són les comarques pirinenques. 
-
-Al voltant de 2,5 milions de persones viuen en un  de 25 km des de la capital. Dins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara l', ,  i . Les principals poblacions de la segona corona són , , , , , , ,  i .
-
-Catalunya ha rebut diverses onades d'immigrants al llarg del . El  la població de Catalunya era de dos milions d'habitants. En la dècada de  ja comptava amb més de cinc milions d'habitants; aquest creixement no només va ser degut a l'explosió demogràfica natural ans també al gran contingent migratori des de diverses regions d'Espanya, especialment d',  i . Una segona onada migratòria hi va arribar des de principis de la dècada de 1990, aquesta vegada no només d'altres regions d'Espanya sinó de l'estranger. 
-
-La , el  era de l'11,6% i la , del 8,9%. La  era del 2%. Pel que fa a la piràmide d'edats, el grup més nombrós es troba entre els 20 i 50 anys d'edat, i com és el cas de la majoria de les societats europees benestants, es percep un envelliment substancial de la població (és a dir, el cohort d'ancians cada vegada és major) i alhora un increment en l', que arriba als 80 anys.
-
-=== Llengua ===
-
-La llengua pròpia de Catalunya és el , excepte a la  on ho és l'. Tant el català com el , llengua oficial de l', són oficials en tot el territori. L', denominat  a la , és també oficial a Catalunya. Segons les dades de l', el 36% dels catalans utilitza el català com a llengua habitual, el 46% el castellà, 12% ambdues i el 0,03% l'aranès. El 6% de la població resident de la comunitat utilitza habitualment altres llengües.
-
-==== Coneixement del català ====
-Segons dades del 2007, el 93,8% de la població de Catalunya coneix el català, tot i que el 31,6% la tenen com a llengua inicial i el 37,2% com a llengua d'identificació. http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Estadística d'usos Lingüístics a Catalunya La taula següent mostra el coneixement i ús del català a Catalunya:
-
-
- 
-
-==== Coneixement del castellà ====
-Segons dades oficials de 2008 publicats a la web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el castellà és la llengua més parlada de Catalunya, on supera el català tant com a llengua materna, d'identificació i habitual. 
-
-Font: Idescat. Enquesta demogràfica  http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=2523&V4=2568&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B
-
-==== Coneixement de l'occità aranès ====
-La taula següent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de l'occità aranès a la  (a l'any ). Els percentatges corresponen a la població total d'aquest territori i no pas a la població total de Catalunya.
-
-
- 
-
-==== Coneixement de llengües estrangeres ====
-El març del 2011 el Baròmetre de la Comunicació en col·laboració amb l' feren un estudi sobre l'ús social de les llengües a Catalunya i el seu coneixement entre la població amb els següents resultats: 
-
-== Cultura i oci ==
-
-]]
-=== Belles arts i arts populars ===
-
-Catalunya ha donat al món moltes figures importants en els àmbits de la cultura. Els pintors catalans més coneguts internacionalment són ,  i . Molt enllaçat amb l'ambient pictòric català, va ser el malagueny  que va viure a Barcelona durant la seva joventut, formant-s'hi com a artista i iniciant-hi el moviment del . Altres artistes plàstics catalans són ,  i . Els museus pictòrics més rellevants de Catalunya són el Teatre-Museu Dalí, el  de , la , la , el  (MNAC), el  (MACBA), el  (CCCB) i el . 
-
-En l'àmbit de l'arquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversos estils artístics predominants a Europa, deixant petjada en les moltes esglésies, monestirs i catedrals, d'estils romànic (els millors exemples de la qual es troben a l'antiga  o ) i gòtic (els millors exemples de la qual es troben a les ciutats i a la Catalunya Nova). Altres exemples són l'arquitectura renaixentista, barroca i neoclàssica. El , a la fi del  es presenta com l'art nacional, en especial en les arts decoratives. Els arquitectes catalans de renom mundial d'aquest estil són ,  i . En l'àmbit del racionalisme arquitectònic, destacaren , , i altres. Més recentment, destaquen els urbanistes  i  entre molts altres. 
-
-En la , destaquen dos moments històrics d'esplendor de les lletres catalanes. El primer comença amb les cròniques historiogràfiques dels  i  contemporànies a les novel·les cavalleresques del   i la  del també valencià . El segon moment d'esplendor va començar durant el  amb la  cultural i política. Destacaren , ,  i . Durant el  es van desenvolupar el  i els  i hi destacaren els poetes ,  i . Durant la  i el període del  destacaren ,  i .
-
-L'àmbit de la  és un dels sector més vigorosos de la indústria cultural catalana, pel nombre d'activitats i esdeveniments musicals així com per la xarxa de recintes musicals, productores, compositors, intèrprets i grups de diferents gèneres que van néixer a Catalunya. Entre els compositors de música culta catalana més hom pot citar el  , la   i el  de gamba i  . Entre els cantants d' destaquen , ,  i .
-
-Entre els s de música popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la , com ara , ,  i ; en  van destacar Serrat,  i . En el  destaca , i en el   , ,  i amb un estil més , . La música electrònica, experimental i independent s'ha vist beneficiada amb la celebració de festivals com ara , el  o el .
-
-=== Costums i tradicions ===
-]]
-La  es considera la  nacional de Catalunya. És una dansa de grup que es balla en rotllana, on els balladors s'agafen de les mans, si és possible home-dona-home-dona... mirant tots al centre de la rotllana. S'acompanya amb el so dels instruments de vent de la cobla. El  i la  de les Terres de l'Ebre també són danses populars catalanes, així com les , pròpies de la costa. 
-
-Una manifestació molt rellevant i molt coneguda internacionalment és l'aixecament de  (torres humanes), tradició original del Camp de , i que s'ha estès a altres regions de Catalunya. Els participants rivalitzen per formar-ne es més alts i de millor estructura, coronats amb l', un nen o nena que aixeca el . 
-
-El , se celebra , patró de Catalunya. Aquesta festa se celebra amb la tradició de regalar  i s als familiars i amics.
-
-El , vigília del dia de Sant Joan, se celebra la revetlla de San Joan. La tradició antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els s, les malalties i altres desgràcies; es menja  i es beu .
-
-El  del , Catalunya va aprovar una . Aquesta nova llei, que serà efectiva a partir de l' de l'any , va partir d'una  en la què van firmar unes 180,000 persones.
-
-=== Esports ===
-
-]]
-Catalunya és un país amb gran tradició esportiva, especialment des de finals del , data en què s'hi van fundar els grans clubs en tots els àmbits que, en alguns casos, van ser els primers a fundar-se d'. Els esports més populars són el , el , el , l' i d'altres. Cal esmentar també l'afició per l', i les nombroses estacions d'esquí situades als Pirineus catalans. 
-
-Els clubs de futbol més importants de Catalunya són el  i el , ambdós de Barcelona, que jugen a la primera divisió del . Altre equip important és el , de la segona divisió. El FCB ha guanyat 21 vegades el títol de campió de la  i quatre vegades la , a més d'altres títols importants. Destaca la consecució en una mateixa temporada (2008-09) dels sis títols possibles (,, , ,  i  per part del , estant el primer equip de la història que ho aconsegueix.
-
-Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals més importants: els  d'estiu, i sent-ne l'única seu espanyola a fer-ho, el , els  de , els campionats del món d' i , i l'. Catalunya va ser seu local per a la  d' el . S'hi celebren també el ''Gran Premio de España'' de , i el  de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmeló; així com el Ral·li Costa Brava.
-
-Dotze federacions esportives catalanes són oficialment reconegudes per les federacions internacionals. Aquestes federacions compten amb seleccions en catorze disciplines, cap d'elles olímpica, que participen a nivell internacional de manera oficial, representant Catalunya. Les catorze seleccions catalanes són de , , , , , , , , , , , ,  i .
-
-=== Ciència i tecnologia ===
-La recerca científica i tecnològica ha estat un dels pilars del desenvolupament econòmic i industrial de Catalunya. Alguns dels científics més cèlebres de Catalunya són , l' , el   i el  . En la recerca científica econòmica destaca . 
-
-Actualment tant el govern com les empreses privades estan realitzant grans inversions econòmiques per a potenciar les recerques científiques i tecnològiques, no només dels centres  ans també en les institucions de recerca privades. Destaca en aquest cas el Consell Superior d'Investigacions Científiques de Catalunya.
-
-== Història ==
-
-La història de Catalunya, tant al nord com al sud dels  es pot dividir en les següents etapes:
-* 
-* 
-* 
-* 
-* 
-* 
-* 
-* 
-* 
-
- la radicalització política catalana accentuà els plantejaments . L'opúscle  publicat el  sostenía que a la  només la representen , soles, com a reunió dels , sense la necessària presència del rei: «''Solo las resoluciones que se toman en cortes de un reyno o provincia son las que se atribuyen a la '''' , que sólo se representa en sus braços unidos. Toda la'' '''Nación Cathalana''', ''junta en sus Braços, resolvió el defenderse por el rey, en cuyo dominio estava ''» Fontana (2004: 20).]]
-El territori que ocupa Catalunya fou conquerit per l' el  i formà part de la província ; al  la Tarraconense fou conquerida pels gots i formà part del . Els 712 els  derrotaren els gots i ocuparen la Tarraconense, però a finals d'aquell mateix segle en foren expulsats de la part nord pels francs amb el suport de .. 6. Historia. MSN Encarta en español.  La  franca fou organitzada en comtats, que a l'extinció de la dinastia carolíngia no renovaren el vassallatge a la nova dinastia reial franca. El  va fer-se amb el control de diversos comtats i el  es casà amb , filla del rei d'Aragó, constituint una unió dinàstica entre ambdós llinatges. , el primer en ser rei d'Aragó i comte de Barcelona, unificà políticament l'heterogeni grup de  que estaven sota la jurisdicció mitjançant tres documents de caràcter legislatiu, jurídic i cultural: els '''' (Usatges de Barcelona), el '''' (Llibre del domini del rei), i la '''' (Gestes dels comtes de Barcelona), documents que configuraren Catalunya com un estat medieval, pàg. 14 amb un corpus legislatiu i judicial unificat, uns referents culturals comuns, i unes fronteres que foren definides com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («''de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cum suis finibus''»)., pàg. 60 Administrativament Catalunya fou articulada mitjançant una estructura jurisdiccional d'àmbit territorial, les ,, pàg. 62 al capdavant de les quals hi havia un representant de l'autoritat reial, el veguer. La fundació de Catalunya com a estat es veu representada per l'aparició del terme ''Cathalonia'' en la documentació legal de la cancelleria del , que passà de tenir la mera i vaga accepció geogràfica anterior a esdevenir la denominació oficial d'un espai polític i ètnic definit. 
-
-El  el rei  consagrà la «Unió» indissoluble d'Aragó, València i Catalunya, transformant la unió dinàstica en una potent federació d'estats, pp. 268-269  anomenada ''Cfr.'' , en , Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3:  respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi una estructura política equivalent i similar entre sí: , s i . La unió dinàstica del  amb la  i la  no alterà el sistema constitucional dels estats de la Corona d'Aragó. El  el projecte centralista del comte duc d'Olivares desencadenà la , que acabà ocasionant la separació del  i pèrdua per cessió al  dels .  transcripció dels arxius nacionals de França (en ) L'entronització de la  desencadenà la  a nivell europeu i el  la vulneració del  desencadenà un aixecament que convertí el conflicte en una guerra interna entre els estats de la . La guerra acabà amb la cessió de estats hispànics d'Itàlia, de Flandes, de  i , i la imposició de l' amb els .  
-
-El col·lapse de l' al llarg del  i l'establiment de  no suposà la recuperació del sistema constitucional propi de Catalunya i dels altres estats de la Corona d'Aragó, sinó que consagraren el  com un règim polític centralitzat. Al llarg del  s'assajaren diferents mètodes de descentralització administrativa com la  o la , però no fou fins a la promulgació de la  i l'aprovació de l' quan es consolidà l'actual sistema espanyol de delegació político-administrativa en les comunitats autònomes. L' estatueix en el seu preàmbul que «el Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a », tot i que la vigent  limita el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya al d'una .
-
-== Notes i referències ==
-
-
-== Bibliografia ==
-* 
-* 
-
-== Vegeu també ==
-
-
-* 
-* 
-* 
-
-
-== Enllaços externs ==
-
-* 
-*  Informació estadística detallada de Catalunya
-*  a la Classic Encyclopedia, basada a l'edició de l'Encyclopaedia Britannica de 1911
-* 
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-